Author Archives: aelluisos
Excursió Castúdrigues – Santa Eulàlia de Ronçana
El passat 24 de novembre, els castors i llúdrigues, al començar al cau, es van trobar una carta de la Capitana Trencaplans, que deia que els hi havia segrestat els caps!!
Durant tot el cau, gràcies a l’ajuda d’alguns Detectius de l’agència del Pi d’en Xandri, van poder descobrir que els caps estaven tancats algun lloc remot de Catalunya on només hi havia una antena. Tot seguit, es van posar a montar una súper antena amb molt de material reciclat per comunicar-s’hi. Després de molta estona i esforç, van aconseguir que les antenes funcionessin i van poder sentir i parlar amb els caps!! Ells, els van poder dir que es trobaven en algun lloc del poble de Santa Eulàlia de Ronçana i que els vinguessin a buscar a la propera excursió.
Així que, al cap de setmana següent, els castors i llúdrigues carregats de forces i d’energia es van trobar ben d’hora ben d’hora a l’estació d’autobusos de la Sagrera i juntament amb l’Oleg l’Arqueòleg i la Punt-i-coma, dos dels Detectius del Pi d’en Xandri, van posar rumb cap a Santa Eulàlia de Ronçana per anar a buscar als caps desapareguts.
Un cop allà, durant tot el dissabte van estar seguint pistes i fent tota mena d’activitats per poder trobar als caps. Finalment, a la nit, van poder trobar a l’Eloi i la Suhita, dos dels cinc caps desapareguts, que s’havien pogut escapar.
L’endemà, en despertar-se, els castors i llúdrigues es van trobar una carta de la Capitana Trencaplans, que els deia que els havia estat observant durant el dissabte i que els havia vist treballat molt bé junts. També els hi va dir que les bases per la convivència per ser un bon Detectiu que havien fet el dia anterior, li havien agradat molt i que com a conseqüència havia decidit alliberar als altres tres caps perquè així els poguessin tornar a veure al Cau de Nadal de la setmana següent.
Cansats però feliços, tots junts, van agafar l’autobús de tornada cap a Barcelona i allà es van trobar als pares on els hi van explicar totes les aventures viscudes durant el cap de setmana.
Pionel·les-Excursió a Montserrat
Aquest cap de setmana, 10 i 11 de Novembre, les Pionel·les vam anar a Montserrat. De bon matí, vam agafar l’autobús de Barcelona al Bruc, i un cop allà ja estàvem preparades per caminar.
Excursió de Passos 2018
El cap de setmana del 6 i 7 d’Octubre, vam celebrar l’excursió de Passos!
Totes les unitats de l’agrupament ens vam trobar a l’estació de Passeig de Gràcia, on vam agafar el tren que ens va portar fins a Gualba. Un cop allà vam començar a caminar fins a arribar a la casa de colònies El Pinatar.
Com cada any, els i les caps es pensaven que els Truks s’havien encarregat de fer els nous equips de caps per al curs 2018-2019, però aquests els hi van confessar als infants que no els tenien fets, ja que no coneixien suficientment als caps com per poder crear uns equips que funcionessin durant tot el curs.
Els infants van decidir a ajudar als Truks, així que durant tota la tarda van estar fent diverses activitats per a poder conèixer als caps amb més profunditat i així, aconseguir crear uns bons equips de caps.
Finalment, després del joc de nit, i gràcies a l’ajuda de totes les unitats, es van crear els nous equips de caps! Però l’endemà en presentar-los davant de totes les famílies, hi havia algunes que no hi estaven gaire d’acord… Per tant els caps van decidir que la millor manera de determinar quin cap aniria a cada unitat era fent un càsting! Després d’un gran esforç i moltes proves van aconseguir fer els nous equips, que van quedar de la següent manera:
- Castors i Llúdrigues: Albert, Maria Puig, Eloi, Pau Rovira, i Suhita
- Llops i Daines: Adriana Crego, Marta, Gina, Pau Forcada i Bernat
- Ràngers i Noies Guia: Bet, Pau Llansà, Martí Cortés, Dri, Joan Salvà i Joan Francí
- Pioners i Caravel·les: Arnau Cortés, Martí Estrada, Nani, Betta i Paula
- Truk: Marc, Pau Hosta, Joan Llansà, Iris i Clara
Però… malauradament hi havia persones que no estaven dins dels nous equips de caps, persones que han fet una gran trajectòria dins el cau, tant com a infants que com a caps, i després de tants anys han decidit que havia arribat el moment de tancar la seva etapa al cau. Per tant ens encantaria agrair la dedicació que li han donat durant tant de temps al cau a: la Jana, la Maria, al Pol Solé, al Pol Zanuy, a l’Arnau Folch, al Marcel, al Fran i al Roger. Sempre tindreu un lloc al cau!
Un cop feta la cerimònia vam anar a dinar, cadascú amb la seva nova unitat, i ja amb la panxa ben plena, ens vam posar la motxilla a l’esquena i vam anar a buscar el tren. Un cop vam arribar a Barcelona, ens vam retrobar amb les famílies i vam marxar a casa a descansar d’un cap de setmana tan intens i a agafar forces per al primer cau!
60 Anys, molts cims
Aquest gener fèiem públic el projecte 60 Anys 60 Cims, i us animàvem a la família del cau a participar-hi. Va tenir un inici fluixet, a l’hivern costa més sortir a la muntanya. Però quan ja començàvem a preocupar-nos, va arribar la primavera i ens vem posar les botes. Literalment. Des de llavors, ha sigut una allau de cims, excursions, fotografies, experiències… I seguim!
Avui hem penjat la 60a fotografia, però el projecte no s’acaba. Els números són simbòlics, però hem vingut a gaudir de la muntanya, ho fèiem abans i ho farem després Us animem a seguir sortint i compartint, com hem fet sempre i no volem deixar de fer-ho.
Així que, si entre avui i el 31 de desembre feu algun cim, ens el podeu fer arribar a 60cims@gmail.com i seguirem penjant les fotografies. I si en feu a partir de l’1 de gener, recordeu que també tenim el Foulard Viatger (que ha estat de parón aquest any).
Al web podreu seguir trobant la pestanya amb les fotografies, la llista de cims i el mapa. I al facebook també hi tenim un àlbum amb les 60 fotografies
Gràcies per tot, ha sigut un plaer compartir la muntanya amb vosaltres. Ens veiem als carrers i a les muntanyes!
Excursió blava (Ràngers i Noies Guia)
Excursió blava i estiuenca. Blava pel cel impecablement clar, pel mar on ens vem banyar i pel color de la nostra unitat; estiuenca pel bon temps i la calor. Però pas a pas i anem al principi!
Després de l’excursió blanca (sí, la cosa va de colors aquest any), vem canviar radicalment d’entorn i el passat cap de setmana 18 i 19 de març ens en vem anar a la platja. Vam pensar que necessitàvem una mica de contrast i guanyar coloret així que aquesta excursió vam anar a sucar-nos al mar! Montgat, Ocata i Teià van ser els testimonis de com de bé ens ho vem passar.
Vam pujar al tren direcció Montgat Nord, on començaríem la passejada per la vora de la mar cap a Ocata.
Que bé ens ho vam passar enfilant-nos per fils, jugant al frisbee, al saltafoulards i als passes de pilota de llarga distància que requerien llençar-se a terra cridant d’eufòria! I, ja que el temps ens acompanyava, vam aprofitar per fer el que pensàvem que seria l’última banyada al mar de l’hivern (O primera per la gran majoria!)
Després de dinar, vem agafar les motxilles i ens vem posar a caminar altre cop. Poc després i amb un intent de drecera fallit, ens trobàvem al refugi de Teià, on faríem nit. Jugant jugant ens va passar la tarda i el sol es va pondre. Així que era l’hora d’encendre la llar de foc i les espelmes, i de cop entrar en un món més tranquil i calmat… que vem aprofitar per tenir un moment introspectiu per pensar en nosaltres i la unitat.
Després de sopar, vem recuperar l’energia per ballar unes dansetes, de les més tradicionals i alguna innovació! I al sac, que l’endemà ens esperava amb bon temps i ganes de platja!
I així va ser, al matí ven d’hora ens vem despertar, esmorzar, recollir i avall, que el mar ens espera. Per grupets vem desfer el camí fet el dia anterior i ens vem retrobar a la platja d’Ocata. Entre banys, frisbees, cartes… se’ns va fer l’hora de dinar. I quina gana teníem!
Havent dinat (i deixar una estoneta per fer la digestió), només ens quedava tornar a fer el passeig marítim fins a Montgat o agafaríem el tren i, cansats i contentes, tornar cap a casa.
Excursió Caldes de Montbui (Pioners i Caravel·les)
A les 9h a Fabra i Puig.
Vam agafar l’autobus, que va arribar una mica tard, però el vam tenir per nosaltres sols.
Un cop arribats a Caldes de Montbui, anem els locals de l’esplai a deixar les motxilles, agafem el dinar i roba d’abric i anem a fer una excursioneta. Varem tenir algun problema tècnic en trobar el camí correcte, però si més no, el final ens amb vam sortir. Una mica cansats varem dinar a dalt.
Després de dinar sen’s van presentar 4 Déus i Deesses, ens van dir que a Caldes de Montbui aquell cap de setmana es celebraba una convencció anual de Déus i Deesses, però….caminant mentre anàven a la convecció es van trobar sang!! Què pot haber passat? Vam demanar ajuda els Pioners i Caravel·les tant aixerits que són. Semblava que hi havia hagut un crim! Qui debia ser?
Tot seguit vam anat baixant cap a Caldes de Montbui, que se’ns feia foc.
Arribats els locals de l’esplai vam descansar una mica i berenar. Després vam jugar el “Pio-Cluedo-Catan”! On hanvíem de descobrir l’asessí mitjançant material que s’obtenir fent proves. El joc va ser tot un èxit!
Ja sen’s va fer tard i vam sopar. Després de estona lliure hem comprovat que els Pioners i Caravel·les els agrada molt la improvització del teatre jugant a un joc.
La vetllada vam fer una dinàmica en parelles, per tractar la confiança i coneixen-se entre els joves.
Vam anar a domir ben cançats i diumenge el matí els caps sen’s va acodir fer un Mannequin Challenge!
Ja seguidament vam dinar i agafem l’autobus camí a Barcelona.
Excursió Vilafranca del Penedès (Pioners i Caravel·les)
Deu de la matinada no esperava que acabarem
pels carrers de Vilafranca amb només mitja branca
Pioners i Caravel·les., caps liats.
Pioners i Caravel·les.
Doncs si, aquest cop els Pioners i Caravel·les quèiem perduts a la demarcació de BllGaP, a la capital de l’Alt Penedès; Vilafranca del Penedès.
Perquè anàvem a Vilafranca? Anàvem a menjar catànies? Potser volíem aprovar pressupostos? Potser anàvem a superar fites castelleres? No, cap d’aquestes coses, el que anàvem a fer era participar al “Oh Happy Caurnaval!”, un concurs per enfrontava a 4 (finalment 3) agrupacions (els Kambundu, els Bindonga, els Xamutu i els Liliapta) per decidir quina d’aquestes seria l’encarregada de realitzar l’acte central del Carnaval de Gobon (el más molon!). Un concurs molt serio, amb gent molt seria, presentadors molt serios, vestuaris molt serios, normes molt series i un merchandising que…. Un moment, preparant tot el concurs ens hem oblidat del merchandising! Calla, saps que farem, els hi direm aquests grups que es promocionin ells mateixos, a través de les xarxes socials (Whatsapp, Facebook i Instagram). En un inici no es posen d’acord en quina és la millor, estan dividits. Cada grup defensa una xarxa social i explica el perquè la que ells defensen és la més adequada per arribar a més gent a l’hora de fer merchandising, el debat es calenta i finalment ens adonem que realment no estem defensant la nostre xarxa social, simplement ens dediquem a ridiculitzar les altres xarxes socials per demostrar que la nostre serà millor pel fet de que les altres dos són pitjors.
Un cop dinats i instal·lats al cau on dormirem i una mica més conscients de que signifiquen les xarxes socials, els PiC’s de l’AEiG Pere II i Sta Mª de Foix (Vilafranca) ens convidem a fer uns jocs amb ells i fer germanor escolta. Roda de noms, el Pi, un Mocador una mica peculiar i finalment el joc estrella, el Salta foulards. Aprofitem per comentar que Lluïsos vam fer un molt bon paper, tot i així el nivell era molt alt. Ens acomiadem i esperem tornar-nos a trobar amb ells a la Jamborinada.
Amb tot aquest rebombori, els presentadors de l’”Oh Happy Carnaval!”tornen a aparèixer. No els hi ha agradat com s’ha fet reso del gran programa amb les xarxes socials, així és que tornaran a repetir-ho però d’una manera més tradicional, es donaran a conèixer entre els vilafranquins, així per entendre’ns amb llenguate de cau, direm que és una descoberta del poble.
Finalment, un cop cada grup ha acabat la descoberta, perdó, ja ha acabat de donar-se a conèixer, arriben els nervis, últims assajos, tothom es posa la roba més adequada i comença el concurs! Així en plan recordatori, el jurat, curiosament també són els presentadors del programa, valoraven vestuari, coreografia, adaptació de la cançó real, música escollida, posada en escena, maquillatge i la coordinació. Concurs molt igualat, els tres grups s’han preparat uns balls que “ho peten”. El jurat fa tres puntualitzacions a cada participant i es pren la nit per reflexionar qui es mereix ser el guanyador. Abans pro ens adonem que estem de Carnaval i ens falten mascares de caràcter festiu! Un i cada un de nosaltres en endinsem en el camí del lideratge personal, on al final en traurem la nostre mascara que ens definirà.
L’endemà sembla que se’ns ha enganxat el sac, ningú te pressa per despertar-se, sort en tenim del caps que són super responsable i desperten a tots els pioners. Ja és tard, així que lo millor serà netejar el cau (és un cau molt gran, hi havia molt a netejar) i anar a l’estació per agafar el tren que ens tornarà a casa. En lloc com a casa.
Ah per cert, els presentadors van tornar per donar-nos els resultats, som de cau i tal, però era un concurs molt serio i només pot haver-hi un guanyador, FELICITATS KAMBUNDU! (Si els voleu veure haureu de venir al Carnaval de Gobon, el más molon!)
Excursió Blanca (Ràngers i Noies Guia)
Excursió blanca i cinematogràfica. Blanca per tota la neu que vem trobar a La Molina, i cinematogràfica per tots els vídeos que vem fer i per l’espectacular lloc on vem anar a dormir. Però comencem pel principi!
Aquest cap de setmana, els Ràngers i Noies Guia vem fer una excursió a la neu, amb trineus fets per nosaltres i moltes ganes de jugar! Ens vem trobar ben d’hora per agafar el primer tren i, després de tres horetes de viatge, ens vem plantar al poble de La Molina.
Les vies del tren totalment cobertes per la neu
Espectacularment nevada, ens esperava una muntanya de neu verge acabada de caure. I no ens vem fer esperar: de seguida estàvem tirant-nos neu o tirant-nos avall amb els trineus! I així vem estar sense gairebé parar en cap moment fins a l’hora de dinar. Avall amb el trineu, carregar-lo cap a dalt i torna a començar!
Cansat, mullats i feliços, vem anar a buscar un lloc sec per dinar i vem aprofitar els últims rajos de sol per eixugar una mica els mitjons. I després, altre cop al tren que ens esperava una sorpresa i un canvi radical a l’excursió! Poc ens esperàvem quan estàvem a la neu que dormiríem en un cinema!
Doncs sí, els caps ens tenien preparada una gran sorpresa, que vem aprofitar i gaudir fins a l’últim segon: Anàvem a dormir a La Cinètika, un cinema ocupat del barri de Sant Andreu. Allà ens van acollir magníficament i, a mesura que ens anaven ensenyant sales i racons anàvem flipant cada cop més. Allò era immens! I el millor de tot, una sala de cinema estava restaurada i la podíem utilitzar! No vem deixar passar la oportunitat i, després de sopar vem anar a veure-hi una pel·lícula. I, com ens havien explicat, aquella sala és per a poder fer-hi tot allò que mai es pot fer al cinema. Dit i fet, crispetes volant pels aires, asseguts de totes les formes possibles i comentant la pel·lícula entre tothom. Una experiència inoblidable!
L’endemà al matí, però, tocava netejar. I ho vem fer amb un somriure a la cara i energies renovades!
Quan ja ho vem tenir tot net, ens van venir a fer una classe fe boxa! Que divertit posar-se els guants i aprendre els bàsics d’aquest esport!
Ja només quedava dinar, jugar una mica més al parc de la Pegaso, i cap a casa a dormir i descansar d’un cap de setmana molt intens i ple d’aventures!
Aquí l’àlbum de fotografies
Excursió Montserrat – Esparreguera (Pioners i Caravel·les)
5-6 de Novembre. Primera excursió de l’any. Amb només un parell de caus previs, els Caps de Pioners i Caravel•les encaravem la primera prova.
Reunions eternes buscant la ruta, el lloc, les dinàmiques més adequades “La podem fer d’aquesta manera!” “Jo crec que d’aquesta altre pot anar millor”.
Ens plantem el dissabte a Plaça Espanya, tots super puntuals, sort que vam quedar amb temps. Pujem al tren amb els Rangers. En al tren, els Pioners al seu “rollo”, comentant la setmana, els caps, acabant de repassar l’excursió, la volem perfecte.
Així que arribem al Aeri de Montserrat, ens posem a caminar. Els Pioners van a la seva, són un grup molt unit, els caps som els “estrangers”, però poc a poc, caminant, el grup es desfà, aquell que es queda enrera, l’altre que camina molt ràpid… És en aquest moment on els caps decidim entrar amb força i fer-nos un lloc en aquest grup tant maco.
A la única parada que fem, abans de començar les eternes escales, els caps ens disfraçem d’avis sords per culpa del Timbaler del Bruc (si, erem els caps disfressats). Els PiC’s ens ajudaran a recuperar l’oida buscant cap el Monestir al Mossèn Torrès.
Arribats a dalt al Monestir, poc temps tenim de gaudir d’aquest màgic indret emblemàtic de Catalunya que ja ens posem a caminar dirrecció Esparraguera.
La baixada és màxim més fàcil que la pujada, això ho sap tothom!
Parada per dinar i altre cop a caminar. Els caps fem veure que ens perdem, anant a una direcció incorrecte, treiem el mapa per mirar bé si estem anant a Esparraguera o a ves a saber tu on (sempre de broma eh). Girem com aquell qui no vol la cosa, i ara si, direcció Esparreguera!
Aquesta segona part del camí no es tant maca, però si més no, no hi han pujades!
Aconseguim arribar a l’esplai d’Esparreguera just al moment que comença a ploure. Els caps ho teniem super calculat. Quins bons caps.
Tarda per descansar. Fem alguna activitat més tranquil·la, reflexió i autocrítica. Per després de sopar teniem pensada una altre activitat, però els Pioners es “flipen” amb un joc de improvitzacions teatrals. Ens ho mirem, per que realment ho fan molt bé, entra improvització i improvització sens tanquen el ulls i caiem adormits.
L’endemà al matí ja no plou, de fet fa un bon sol. 4 jocs més dinàmics per no pensar gaire ens ajudaràn a treure-ns les últimes lleganyes.
Decidim acabar passant el dia més tranquils, passejant per el poble, que resulta que fan castells. Però abans d’agafar el bus que ens tornarà, fem una última activitat, recuperem les fotos que havien fet els pioners per grups a l’últim cau i en fem una valoració. Arribem a la conclusió que a Barcelona hi ha de tot, felicitat, abús de poder, perfecció, companyeris-me, immigració, etc
Que cansat, i si pillem el bus i tallem el rollo?
FINS LA PRÒXIMA!
Att: Diari d’un cap de PiC’s
A.E. Lluïsos de Gràcia 