Arxiu del Bloc

Excursió blava (Ràngers i Noies Guia)

Excursió blava i estiuenca. Blava pel cel impecablement clar, pel mar on ens vem banyar i pel color de la nostra unitat; estiuenca pel bon temps i la calor. Però pas a pas i anem al principi!

Després de l’excursió blanca (sí, la cosa va de colors aquest any), vem canviar radicalment d’entorn i el passat cap de setmana 18 i 19 de març ens en vem anar a la platja. Vam pensar que necessitàvem una mica de contrast i guanyar coloret així que aquesta excursió  vam anar a sucar-nos al mar! Montgat, Ocata i Teià van ser els testimonis de com de bé ens ho vem passar.

WhatsApp Image 2017-03-19 at 20.05.26

Vam pujar al tren direcció Montgat Nord, on començaríem la passejada per la vora de la mar cap a Ocata.

Que bé ens ho vam passar enfilant-nos per fils, jugant al frisbee, al saltafoulards i als passes de pilota de llarga distància que requerien llençar-se a terra cridant d’eufòria! I, ja que el temps ens acompanyava, vam aprofitar per fer el que pensàvem que seria l’última banyada al mar de l’hivern (O primera per la gran majoria!)

WhatsApp Image 2017-03-19 at 20.05.09

Després de dinar, vem agafar les motxilles i ens vem posar a caminar altre cop. Poc després i amb un intent de drecera fallit, ens trobàvem al refugi de Teià, on faríem nit. Jugant jugant ens va passar la tarda i el sol es va pondre. Així que era l’hora d’encendre la llar de foc i les espelmes, i  de cop entrar en un món més tranquil i calmat… que vem aprofitar per tenir un moment introspectiu per pensar en nosaltres i la unitat.

WhatsApp Image 2017-03-19 at 20.05.28

Després de sopar, vem recuperar l’energia per ballar unes dansetes, de les més tradicionals i alguna innovació! I al sac, que l’endemà ens esperava amb bon temps i ganes de platja!

I així va ser, al matí ven d’hora ens vem despertar, esmorzar, recollir i avall, que el mar ens espera. Per grupets vem desfer el camí fet el dia anterior i ens vem retrobar a la platja d’Ocata. Entre banys, frisbees, cartes… se’ns va fer l’hora de dinar. I quina gana teníem!

Havent dinat (i deixar una estoneta per fer la digestió), només ens quedava tornar a fer el passeig marítim fins a Montgat o agafaríem el tren i, cansats i contentes, tornar cap a casa.

WhatsApp Image 2017-03-19 at 20.05.01

Anuncis

Excursió Caldes de Montbui (Pioners i Caravel·les)

A les 9h a Fabra i Puig.

Vam agafar l’autobus, que va arribar una mica tard, però el vam tenir per nosaltres sols.

Un cop arribats a Caldes de Montbui, anem els locals de l’esplai a deixar les motxilles, agafem el dinar i roba d’abric i anem a fer una excursioneta.  Varem tenir algun problema tècnic en trobar el camí correcte, però si més no, el final ens amb vam sortir. Una mica cansats varem dinar a dalt.

Després de dinar sen’s van presentar 4 Déus i Deesses, ens van dir que a Caldes de Montbui aquell cap de setmana es celebraba una convencció anual de Déus i Deesses, però….caminant mentre anàven a la convecció es van trobar sang!! Què pot haber passat? Vam demanar ajuda els Pioners i Caravel·les tant aixerits que són. Semblava que hi havia hagut un crim! Qui debia ser?

Tot seguit vam anat baixant cap a Caldes de Montbui, que se’ns feia foc.

Arribats els locals de l’esplai vam descansar una mica i berenar. Després vam jugar el “Pio-Cluedo-Catan”! On hanvíem de descobrir l’asessí mitjançant material que s’obtenir fent proves. El joc va ser tot un èxit!

Ja sen’s va fer tard i vam sopar. Després de estona lliure hem comprovat que els Pioners i Caravel·les els agrada molt la improvització del teatre jugant a un joc.

La vetllada vam fer una dinàmica en parelles, per tractar la confiança i coneixen-se entre els joves.

Vam anar a domir ben cançats i diumenge el matí els caps sen’s va acodir fer un Mannequin Challenge!

Ja seguidament vam dinar i agafem l’autobus camí a Barcelona.

Fotos

img_9659

Excursió Vilafranca del Penedès (Pioners i Caravel·les)

Deu  de la matinada no esperava que acabarem
pels carrers de Vilafranca amb només mitja branca
Pioners i Caravel·les., caps liats.
Pioners i Caravel·les.

Doncs si, aquest cop els Pioners i Caravel·les quèiem perduts a la demarcació de BllGaP, a la capital de l’Alt Penedès; Vilafranca del Penedès.

Perquè anàvem a Vilafranca? Anàvem a menjar catànies? Potser volíem aprovar pressupostos? Potser anàvem a superar fites castelleres? No, cap d’aquestes coses, el que anàvem a fer era participar al “Oh Happy Caurnaval!”, un concurs per enfrontava a 4 (finalment 3) agrupacions (els Kambundu, els Bindonga, els Xamutu i els Liliapta) per decidir quina d’aquestes seria l’encarregada de realitzar l’acte central del Carnaval de Gobon (el más molon!). Un concurs molt serio, amb gent molt seria, presentadors molt serios, vestuaris molt serios, normes molt series i un merchandising que…. Un moment, preparant tot el concurs ens hem oblidat del merchandising! Calla, saps que farem, els hi direm aquests grups que es promocionin ells mateixos, a través de les xarxes socials (Whatsapp, Facebook i Instagram). En un inici no es posen d’acord en quina és la millor, estan dividits. Cada grup defensa una xarxa social i explica el perquè la que ells defensen és la més  adequada per arribar a més gent a l’hora de fer merchandising, el debat es calenta i finalment ens adonem que realment no estem defensant la nostre xarxa social, simplement ens dediquem a ridiculitzar les altres xarxes socials per demostrar que la nostre serà millor pel fet de que les altres dos són pitjors.

Un cop dinats i instal·lats al cau on dormirem i una mica més conscients de que signifiquen les xarxes socials,  els PiC’s de l’AEiG Pere II i Sta Mª de Foix (Vilafranca) ens convidem a fer uns jocs amb ells i fer germanor escolta. Roda de noms, el Pi, un Mocador una mica peculiar i finalment el joc estrella, el Salta foulards. Aprofitem per comentar que Lluïsos vam fer un molt bon paper, tot i així el nivell era molt alt. Ens acomiadem i esperem tornar-nos a trobar amb ells a la Jamborinada.

Amb tot aquest rebombori, els presentadors de l’”Oh Happy Carnaval!”tornen a aparèixer. No els hi ha agradat com s’ha fet reso del gran programa amb les xarxes socials, així és que tornaran a repetir-ho però d’una manera més tradicional, es donaran a conèixer entre els vilafranquins, així per entendre’ns amb llenguate de cau, direm que és una descoberta del poble.

Finalment, un cop cada grup ha acabat la descoberta, perdó, ja ha acabat de donar-se a conèixer, arriben els nervis, últims assajos, tothom es posa la roba més adequada i comença el concurs! Així en plan recordatori, el jurat, curiosament també són els presentadors del programa, valoraven vestuari, coreografia, adaptació de la cançó real, música escollida, posada en escena, maquillatge i la coordinació. Concurs molt igualat, els tres grups s’han preparat uns balls que “ho peten”. El jurat fa tres puntualitzacions a cada participant i es pren la nit per reflexionar qui es mereix ser el guanyador. Abans pro ens adonem que estem de Carnaval i ens falten mascares de caràcter festiu! Un i cada un de nosaltres en endinsem en el camí del lideratge personal, on al final en traurem la nostre mascara que ens definirà.

L’endemà sembla que se’ns ha enganxat el sac, ningú te pressa per despertar-se, sort en tenim del caps que són super responsable i desperten a tots els pioners. Ja és tard, així que lo millor serà netejar el cau (és un cau molt gran, hi havia molt a netejar) i anar a l’estació per agafar el tren que ens tornarà a casa. En lloc com a casa.

Ah per cert, els presentadors van tornar per donar-nos els resultats, som de cau i tal, però era un concurs molt serio i només pot haver-hi un guanyador, FELICITATS KAMBUNDU! (Si els voleu veure haureu de venir al Carnaval de Gobon, el más molon!)

Fotos

Excursió Blanca (Ràngers i Noies Guia)

Excursió blanca i cinematogràfica. Blanca per tota la neu que vem trobar a La Molina, i cinematogràfica per tots els vídeos que vem fer i per l’espectacular lloc on vem anar a dormir. Però comencem pel principi!

Aquest cap de setmana, els Ràngers i Noies Guia vem fer una excursió a la neu, amb trineus fets per nosaltres i moltes ganes de jugar! Ens vem trobar ben d’hora per agafar el primer tren i, després de tres horetes de viatge, ens vem plantar al poble de La Molina.

fullsizeoutput_1572

Les vies del tren totalment cobertes per la neu

Espectacularment nevada, ens esperava una muntanya de neu verge acabada de caure. I no ens vem fer esperar: de seguida estàvem tirant-nos neu o tirant-nos avall amb els trineus! I així vem estar sense gairebé parar en cap moment fins a l’hora de dinar. Avall amb el trineu, carregar-lo cap a dalt i torna a començar!

whatsapp-image-2017-01-29-at-20-40-10

Cansat, mullats i feliços, vem anar a buscar un lloc sec per dinar i vem aprofitar els últims rajos de sol per eixugar una mica els mitjons.  I després, altre cop al tren que ens esperava una sorpresa i un canvi radical a l’excursió! Poc ens esperàvem quan estàvem a la neu que dormiríem en un cinema!

Doncs sí, els caps ens tenien preparada una gran sorpresa, que vem aprofitar i gaudir fins a l’últim segon: Anàvem a dormir a La Cinètika, un cinema ocupat del barri de Sant Andreu. Allà ens van acollir magníficament i, a mesura que ens anaven ensenyant sales i racons anàvem flipant cada cop més. Allò era immens! I el millor de tot, una sala de cinema estava restaurada i la podíem utilitzar! No vem deixar passar la oportunitat i, després de sopar vem anar a veure-hi una pel·lícula. I, com ens havien explicat, aquella sala és per a poder fer-hi tot allò que mai es pot fer al cinema. Dit i fet, crispetes volant pels aires, asseguts de totes les formes possibles i comentant la pel·lícula entre tothom. Una experiència inoblidable!

L’endemà al matí, però, tocava netejar. I ho vem fer amb un somriure a la cara i energies renovades!

fullsizeoutput_15a4

Quan ja ho vem tenir tot net, ens van venir a fer una classe fe boxa! Que divertit posar-se els guants i aprendre els bàsics d’aquest esport!

fullsizeoutput_159e

Ja només quedava dinar, jugar una mica més al parc de la Pegaso, i cap a casa a dormir i descansar d’un cap de setmana molt intens i ple d’aventures!

Aquí l’àlbum de fotografies

Excursió Montserrat – Esparreguera (Pioners i Caravel·les)

5-6 de Novembre. Primera excursió de l’any. Amb només un parell de caus previs, els Caps de Pioners i Caravel•les encaravem la primera prova.

Reunions eternes buscant la ruta, el lloc, les dinàmiques més adequades “La podem fer d’aquesta manera!” “Jo crec que d’aquesta altre pot anar millor”.
Ens plantem el dissabte a Plaça Espanya, tots super puntuals, sort que vam quedar amb temps. Pujem al tren amb els Rangers. En al tren, els Pioners al seu “rollo”, comentant la setmana, els caps, acabant de repassar l’excursió, la volem perfecte.

Així que arribem al Aeri de Montserrat, ens posem a caminar. Els Pioners van a la seva, són un grup molt unit, els caps som els “estrangers”, però poc a poc, caminant, el grup es desfà, aquell que es queda enrera, l’altre que camina molt ràpid… És en aquest moment on els caps decidim entrar amb força i fer-nos un lloc en aquest grup tant maco.

A la única parada que fem, abans de començar les eternes escales, els caps ens disfraçem d’avis sords per culpa del Timbaler del Bruc (si, erem els caps disfressats). Els PiC’s ens ajudaran a recuperar l’oida buscant cap el Monestir al Mossèn Torrès.

Arribats a dalt al Monestir, poc temps tenim de gaudir d’aquest màgic indret emblemàtic de Catalunya que ja ens posem a caminar dirrecció Esparraguera.

La baixada és màxim més fàcil que la pujada, això ho sap tothom!

Parada per dinar i altre cop a caminar. Els caps fem veure que ens perdem, anant a una direcció incorrecte, treiem el mapa per mirar bé si estem anant a Esparraguera o a ves a saber tu on (sempre de broma eh). Girem com aquell qui no vol la cosa, i ara si, direcció Esparreguera!

Aquesta segona part del camí no es tant maca, però si més no, no hi han pujades!

Aconseguim arribar a l’esplai d’Esparreguera just al moment que comença a ploure. Els caps ho teniem super calculat. Quins bons caps.

Tarda per descansar. Fem alguna activitat més tranquil·la, reflexió i autocrítica. Per després de sopar teniem pensada una altre activitat, però els Pioners es “flipen” amb un joc de improvitzacions teatrals. Ens ho mirem, per que realment ho fan molt bé, entra improvització i improvització sens tanquen el ulls i caiem adormits.

L’endemà al matí ja no plou, de fet fa un bon sol. 4 jocs més dinàmics per no pensar gaire ens ajudaràn a treure-ns les últimes lleganyes.

Decidim acabar passant el dia més tranquils, passejant per el poble, que resulta que fan castells. Però abans d’agafar el bus que ens tornarà, fem una última activitat, recuperem les fotos que havien fet els pioners per grups a l’últim cau i en fem una valoració. Arribem a la conclusió que a Barcelona hi ha de tot, felicitat, abús de poder, perfecció, companyeris-me, immigració, etc

Que cansat, i si pillem el bus i tallem el rollo?

FINS LA PRÒXIMA!

Att: Diari d’un cap de PiC’s

Fotos

img_9377

Excursió a Torrelles de Llobregat (Castors i Llúdrigues)

Doncs bé, sembla mentida que aquest any tant fantàstic, tant ple d’aventures i experiències per explicar, ja arribi al seu fi. Ni més ni menys que 6 excursions hem fet aquest any; Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, la Cellera de Ter (Caujunta) i finalment Torrelles de Llobregat.

Quin lloc més màgic, i només a 30 minuts de Barcelona!IMG-20160601-WA0033
Per arribari hauriem de suar una mica la samarreta i entrenar les cames per les mil i una rutes que farem durant el nostre  trajecte pel cau. Ni més ni menys que 7’5km. Durant la caminada, els núvols van aguantar, ni deixaven pluja, ni tampoc deixaven passar el sol.
Els Castors i Llúdrigues ho vam fer en un obrir i tancar d’ulls. No ens atura res, a l’estiu farem una ruta de 30km (cridaven ells).
Un cop arribats a lloc, el gimnàs de l’Escola Sant Martí, cedit per l’Ajuntament, vam dinar i descansar una miqueta, dic una miqueta per que a l’escola hi havia “colxonetes”, una corda i barres on enfilar-se, que immediatament vam fer-nos oblidar el cansament.
Com que teniem ganes de mourens, vam fer cap al poble, on vam trobar un parc molt xulo. Una petita descoberta per saber més d’aquesta vila i després tota la tarda lliure, o això ens pensavem. Ens va venir a veure el Tivy!
Feia molt que no el veiem, però el recordavem perfectament, tot i que aquest cop venia sense la Divy.
Ens va explicar que l’havia perdut i ens va demanar que l’ajudessim a buscar-la seguint el sistema del Cluedo, pro era més haviat un Cauedo.

Va costar, pro finalment vam aconseguir descobrir on s’havia perdut, la hora, la roba que portava i el motiu. Li vam fer arribar al Tivy el que haviem descobert i a dormir.

L’endemà el matí ena va venir a despertar la Divy, per agrair-nos que la trobessim, i ens va dir que a Caudiver ja esperen la nostre arribada.
Ven esmorzats vam abandonar el gimnàs i vam passar la resta del matí al poble, refugiant-os de la calor buscant les ombres.
Casi no vam tenir temps de dinar que el bus que ens havia de tornar ja arribava.
Un camí de tornada molt tranquil, bus fins a Sant Vicenç dels Horts i després tren fins a Barcelona.

En fi, un cap de setmana caloros, vam quedar vermellets de cara, però contents del que vam aconseguir.

Ah per cert, el curs s’acaba però encara ens queda la cirereta del pastís: els Campaments d’Estiu! Qui sap, potser arribarem a Caudiver algun dia.

Fotos de l’excursió

Excursió Sant Vicenç dels Horts (Ràngers i Noies Guia)

El 21-22 de Maig.

Els Ràngers i Noies Guia vam marxar d’excursió a sant Vicenç dels Horts. Allà vam estar en el cau de St. Vicnç.

El diumenge vam podeu gaudir amb els Ràngers i Noies Guia d’una esplèndida diada Castellera amb els Carallots de Sant Vicenç dels Horts.

Fotos

sant-vicenc-dels-horts15

Excursió a Olesa (Llops i Daines)

Hi havia una vegada fa molt i molt temps en un indret molt llunyà, una tribu anomenada “vadellxevics”, una tribu màgica amb un passat molt i molt llarg i ple d’històries divertides i interessants. Com ja sabreu, venien de ser dues tribus diferents (els bouxevics I els vacaxevics), que després de moltes aventures es van ajuntar.

Aquesta tribu no parava mai, sempre estava fent coses, casi casi no tenien temps per pensar en ells i elles i estaven tot el dia, amb molta feina. També eren molts i viure en aquell poblat era estar en un xivarri permanent: crits, nois i noies jugant, els peixaters i la resta de venedors cridant els preus del que venen, gairebé era com viure en un mercat en hora punta tot el dia. I us preguntareu…com podien viure tranquils i tranquil·les en aquesta situació?

Doncs es veu que quan ho necessitaven, marxaven tots i totes juntes d’excursió al seu refugi espiritual. I perquè ho feien? Doncs molt fàcil, era la seva manera de desconnectar amb la rutina, de tranquil·litzar-se, de reflexionar sobre ells i elles mateixes, de poder estar en pau i equilibri, de poder trobar-se, de poder retrobar l’AMOR i la CONFIANÇA i la SERENITAT.

Allà, ajudats pel savi del refugi, reflexionaven i jugaven, corrien i aprenien, i podien tornar al seu estimat poble, i conviure tots amb totes amb total serenitat, confiança i amor.

Sigueu vadellxevics, amics i amigues, i empreneu el vostre viatge espiritual.

D’aquesta manera ens van convidar als Llops i Daines a ser vadellxevics per dos dies i anar a dormir al refugi de Sant Salvador de les Espases en un viatge espiritual.

Dit i fet, per espirituals i excursionistes nosaltres! Després fer una descoberta de Olesa i descobrir qui és la patrona de la ciutat o frases fetes típiques del lloc vem trobar unes pistes del “tresor”. Nosaltres tot contents les vem seguir i vem trobar el mapa que ens portaria fins al refugi (bé, de fet eren cinc mapes que molt hàbilment vem ajuntar).

Sense por i amb molta energia ens vem posar les motxilles a l’esquena i alegria que anem a caminar! Xino-xano els quilòmetres anaven quedant enrere i a l’hora de dinar ja érem al refugi, amb unes vistes espectaculars i força gana.

Amb la panxa plena, vem passar la tarda visitant els voltants, tocant la guitarra i jugant. Ara descobríem una cova, després rèiem molt intentant fer figures humanes, o apreníem cançons noves i recordàvem les q ja sabíem.

Fins al vespre, en que ens vem trobar el refugi ple d’espelmes, encens i música tranquil·la. I damunt les taules, papers blancs (un per cadascú), on la resta ens escriurien allò que els agradava de nosaltres i allò que hauríem de millorar.

A la nit, després de sopar i arrasar amb els espaguetis amb crema de formatge del Pol, i per passar una miqueta el fred, ens vem introduir per la porta gran al meravellós món de les danses. Ni més ni menys que dotze seguides! Ja quan no podíem suar més i se’ns tancaven les pestanyes vem anar a dormir, ben calents i amb ganes de que tornés a sortir el sol.

Diumenge al matí, doncs, ens vem llevar ben d’hora, i just acabats de recollir on havíem dormit va aparèixer un grup d’excursionistes que pujaven allà a esmorzar. I quin esmorzar! Portaven de tot.

Però nosaltres, sense sentir cap mena d’enveja vem esmorzar amb els rajos d’un sol que no acabava d’escalfar, però alegrava l’ànima. Després d’esmorzar tocava recollir-ho tot, ja que sempre procurem deixar el món una mica millor de com l’hem trobat (com a mínim igual!).

Un cop tot ben net, motxilles a l’esquena i avall! Sempre es fa més curt el camí quan fa baixada… De seguida ens trobem a Olesa, dinem i, tot jugant a les pel·lícules, se’ns fa l’hora d’anar cap al tren.

I així acaba les aventures dels Llops i les Daines per les muntanyes d’Olesa! Ben aviat les fotografies, estigueu atentes!

Excursió a Terrassa (Llops i Daines)

 

Amb aquest vídeo, els Llops i les Daines vem marxar un matí de desembre cap a Terrassa, a veure què ens esperava allà i quina actuació ens havien preparat.

El primer, però, anar al cau de l’AEiG Torrent de les Bruixes, que molt amablement ens el van deixar per tot el cap de setmana. Un cop acomodats, vem demostrar les nostres habilitats i talents fent un CAUsting, on cadascuna de nosaltes va treure l’artista que porta a dins, ja sigui pintant, ballant o fent el pallasso.

Després de dinar, vam seguir unes pistes que vam trobar que, entre prova i prova, ens van dur per tota Terrassa de totes les formes possibles!

DSC_0155

Ja al vespre, quan vem tornar al cau i vam realitzar la última de les proves, el nostre misteriós mecenes ens va deixar un vídeo amb una targeta que ens felicitava. Però el vídeo duia una sorpresa…

Algú havia segrestat el Marc! Després de la sorpresa inicial, ens vem tranquil·litzar i fer servir el cap. Què havíem de fer a continuació? Perquè teníem clar que rescataríem el Marc. Així que ens vem distribuir en dos grups, i mentre uns buscaven pistes per tot el cau, la resta miraven un altre cop el vídeo buscant pistes.

A l’hora de sopar, el que podíem saber era que ho havia fet un tal “Blackhill” i que ni ell ni el Marc ja no es trobaven a Terrassa. Poc més hi podíem fer, així que després de sopar (i de presentar-nos els nostres companys de descans, els peluixos que ens acompanyen cada nit al món dels somnis) vem anar a dormir.

L’endemà al matí, ja amb forces renovades, el cap clar i moltes idees, ens vem trobar una carta (quantes cartes vem rebre en només dos dies!) d’una organització, la FOCA (Federació Organitzativa de Caumpanyies Autogestionades) que ens explicava que feia anys que lluitaven contra Blackhill, i si demostràvem ser una autèntica Caumpanyia (es veu que últimament hi ha molts impostors…) ens facilitarien tota la informació que havien anat recopilant al llarg dels anys per ajudar-nos.

DSC_0293.jpg

Oh i tant que som una Caumpanyia auntèntica, i de les millors! Només ens va fer falta un matí per demostrar-ho, i entre jocs i riures poc a poc vam anar aconseguit informació sobre què li havia passat al Marc. Voleu saber com continua? Llegiu la següent part de la història aquí

I si voleu veure les fotos, aquí les teniu!

Excursió Esplugues de Llobregat (Ràngers i Noies Guia)

El cap de setmana 27-28 de Febrer vam fer la 4rt excursió del curs.

Tots puntuals a les 10h a Zona Universitària on els Ràngers i Noies Guia es van separar per grups per fer un prova de supervivència fins dissabte a la tarda. Vam agafar tots els tram i cada grup baixava a parades diferents, el nostre punt de trobada era la plaça de la vila de St. Feliu de Llobregat.

Cada grup tenia un mapa amb un recorregut diferent hi havia d’anar obrint sobres en cada punt del mapa on hi deien proves a fer durant el dia. El nostre punt de trobada era la plaça de la vila de St. Feliu de Llobregat.

Un cop reunits tots ens vam dirigir cap el cau, de metres ens anàvem explicant anècdotes que ens havien anat passat durant el dia. Algunes eren molt divertides i increïbles!

Amb tot això, ens vam equivocar i no dormíem a St. Feliu sinó a Esplugues! Vam agafar el tren camí el cau, i amb la capalina i ben tapats perquè va començar a ploure que hi havia bassals d’aigua molt grans. Arribem al cau ben mullats i ràpid sopem sota un porxo aixuplugats.

L’endemà el matí per sort va sortir el sol i els bassals es van anar assecant. Vam esmorzar per agafar energia i vam caminar fins a un parc molt bonic. Allà vam fer jocs i alguns els havien preparat els ràngers per tothom. Més endavant vam fer una activitat prèvia el compromís per campaments, ja que era l’excursió just la de abans. Va ser una dinàmica molt interessant, introspectiva i autocrítica tant pels ràngers com per nosaltres, els caps. En vam treure molt profit que per campaments el vam acabar de rodonir en el compromís.

Ja es feia tard, vam dinar i motxilles amunt per agafar el tren cap a Pl.Catalunya. Una excursió molt per explorar i descobrir el poble. Ja cansants ens vam despedir i fins el cau seguent!

(Fotos pendent de penjar)