Excursió Santuari de Bellmunt (Ràngers i Noies Guia)

El cap de setmana on es van enllaçar el gener i el febrer (31 i 1), els Ràngers i Noies Guia vam anar a fer muntanya! Per a fer-ho, ens vam traslladar a Torelló, des d’on vam anar caminant fins el Santuari de Bellmunt. Tot i que en principi vam estar a punt d’haver d’anul·lar l’excursió pel risc de vent, l’únic que vam patir va ser… la neu i el gel! Al principi de l’excursió ens moríem de calor: entre el caminar, la motxilla i les mil capes que dúiem a sobre, de seguida vam pensar que el Meteocat ens havia enganyat, però com d’equivocats estàvem! Tan bon punt vam iniciar el camí muntanya endins cap al Santuari, petites boles de neu van començar a caure i a omplir el nostre voltant. Al principi no ens ho crèiem, i estàvem segurs que seria anecdòtic. Res, quatre taques blanques que es fondrien a l’instant. Mitja hora més tard, però, ja havíem assimilat que no: la neu havia arribat per quedar-se amb nosaltres.

Quan vam arribar al cim, 700 metres de desnivell amunt (on hi havia el refugi que ens acolliria durant la nit), queia tanta neu que (amb imaginació) semblàvem ninots. Només ens faltava la pastanaga al nas. Per sort, vam poder entrar al refugi de seguida, i allà vam dinar, intentant descansar una mica de tot el blanc (i el fred) que ens havia acompanyat durant la pujada. Durant la tarda vam fer jocs d’interior i vam escalfar-nos al voltant de la llar de foc (sí, el refugi en tenia!). Tot i que la llenya estava humida, vam poder-lo aguantar fins la nit. Per entrar en calor i canviar d’aires, vam sortir més d’una vegada a fer danses, a moure’ns (vigilant amb el gel, que aleshores ja ho cobria tot), a buscar més llenya, a dibuixar a la neu… Però l’escalfor era molt atractiva, i podríem dir que el refugi ens va acollir millor del que hauríem pogut esperar.  L’endemà, la neu encara ho cobria tot, però ja no nevava. Vam esmorzar ràpid per baixar amb temps i assegurar-nos no haver de córrer, així que vam arribar força aviat a Torelló (abans parant a dinar a Sant Pere de Torelló, el poble que es troba al peu del santuari). Curiosament, en aquell moment un sol impressionant va sorgir de darrere els núvols i va il·luminar tota la muntanya on hi havia el santuari. Casualitat o coincidència? 😉