Arxiu del Bloc

Excursió Caldes de Montbui (Pioners i Caravel·les)

A les 9h a Fabra i Puig.

Vam agafar l’autobus, que va arribar una mica tard, però el vam tenir per nosaltres sols.

Un cop arribats a Caldes de Montbui, anem els locals de l’esplai a deixar les motxilles, agafem el dinar i roba d’abric i anem a fer una excursioneta.  Varem tenir algun problema tècnic en trobar el camí correcte, però si més no, el final ens amb vam sortir. Una mica cansats varem dinar a dalt.

Després de dinar sen’s van presentar 4 Déus i Deesses, ens van dir que a Caldes de Montbui aquell cap de setmana es celebraba una convencció anual de Déus i Deesses, però….caminant mentre anàven a la convecció es van trobar sang!! Què pot haber passat? Vam demanar ajuda els Pioners i Caravel·les tant aixerits que són. Semblava que hi havia hagut un crim! Qui debia ser?

Tot seguit vam anat baixant cap a Caldes de Montbui, que se’ns feia foc.

Arribats els locals de l’esplai vam descansar una mica i berenar. Després vam jugar el “Pio-Cluedo-Catan”! On hanvíem de descobrir l’asessí mitjançant material que s’obtenir fent proves. El joc va ser tot un èxit!

Ja sen’s va fer tard i vam sopar. Després de estona lliure hem comprovat que els Pioners i Caravel·les els agrada molt la improvització del teatre jugant a un joc.

La vetllada vam fer una dinàmica en parelles, per tractar la confiança i coneixen-se entre els joves.

Vam anar a domir ben cançats i diumenge el matí els caps sen’s va acodir fer un Mannequin Challenge!

Ja seguidament vam dinar i agafem l’autobus camí a Barcelona.

Fotos

img_9659

Anuncis

Excursió Vilafranca del Penedès (Pioners i Caravel·les)

Deu  de la matinada no esperava que acabarem
pels carrers de Vilafranca amb només mitja branca
Pioners i Caravel·les., caps liats.
Pioners i Caravel·les.

Doncs si, aquest cop els Pioners i Caravel·les quèiem perduts a la demarcació de BllGaP, a la capital de l’Alt Penedès; Vilafranca del Penedès.

Perquè anàvem a Vilafranca? Anàvem a menjar catànies? Potser volíem aprovar pressupostos? Potser anàvem a superar fites castelleres? No, cap d’aquestes coses, el que anàvem a fer era participar al “Oh Happy Caurnaval!”, un concurs per enfrontava a 4 (finalment 3) agrupacions (els Kambundu, els Bindonga, els Xamutu i els Liliapta) per decidir quina d’aquestes seria l’encarregada de realitzar l’acte central del Carnaval de Gobon (el más molon!). Un concurs molt serio, amb gent molt seria, presentadors molt serios, vestuaris molt serios, normes molt series i un merchandising que…. Un moment, preparant tot el concurs ens hem oblidat del merchandising! Calla, saps que farem, els hi direm aquests grups que es promocionin ells mateixos, a través de les xarxes socials (Whatsapp, Facebook i Instagram). En un inici no es posen d’acord en quina és la millor, estan dividits. Cada grup defensa una xarxa social i explica el perquè la que ells defensen és la més  adequada per arribar a més gent a l’hora de fer merchandising, el debat es calenta i finalment ens adonem que realment no estem defensant la nostre xarxa social, simplement ens dediquem a ridiculitzar les altres xarxes socials per demostrar que la nostre serà millor pel fet de que les altres dos són pitjors.

Un cop dinats i instal·lats al cau on dormirem i una mica més conscients de que signifiquen les xarxes socials,  els PiC’s de l’AEiG Pere II i Sta Mª de Foix (Vilafranca) ens convidem a fer uns jocs amb ells i fer germanor escolta. Roda de noms, el Pi, un Mocador una mica peculiar i finalment el joc estrella, el Salta foulards. Aprofitem per comentar que Lluïsos vam fer un molt bon paper, tot i així el nivell era molt alt. Ens acomiadem i esperem tornar-nos a trobar amb ells a la Jamborinada.

Amb tot aquest rebombori, els presentadors de l’”Oh Happy Carnaval!”tornen a aparèixer. No els hi ha agradat com s’ha fet reso del gran programa amb les xarxes socials, així és que tornaran a repetir-ho però d’una manera més tradicional, es donaran a conèixer entre els vilafranquins, així per entendre’ns amb llenguate de cau, direm que és una descoberta del poble.

Finalment, un cop cada grup ha acabat la descoberta, perdó, ja ha acabat de donar-se a conèixer, arriben els nervis, últims assajos, tothom es posa la roba més adequada i comença el concurs! Així en plan recordatori, el jurat, curiosament també són els presentadors del programa, valoraven vestuari, coreografia, adaptació de la cançó real, música escollida, posada en escena, maquillatge i la coordinació. Concurs molt igualat, els tres grups s’han preparat uns balls que “ho peten”. El jurat fa tres puntualitzacions a cada participant i es pren la nit per reflexionar qui es mereix ser el guanyador. Abans pro ens adonem que estem de Carnaval i ens falten mascares de caràcter festiu! Un i cada un de nosaltres en endinsem en el camí del lideratge personal, on al final en traurem la nostre mascara que ens definirà.

L’endemà sembla que se’ns ha enganxat el sac, ningú te pressa per despertar-se, sort en tenim del caps que són super responsable i desperten a tots els pioners. Ja és tard, així que lo millor serà netejar el cau (és un cau molt gran, hi havia molt a netejar) i anar a l’estació per agafar el tren que ens tornarà a casa. En lloc com a casa.

Ah per cert, els presentadors van tornar per donar-nos els resultats, som de cau i tal, però era un concurs molt serio i només pot haver-hi un guanyador, FELICITATS KAMBUNDU! (Si els voleu veure haureu de venir al Carnaval de Gobon, el más molon!)

Fotos

Campaments de Nadal (Pioners i Caravel·les) ’16-17

Fotos

 

Excursió Montserrat – Esparreguera (Pioners i Caravel·les)

5-6 de Novembre. Primera excursió de l’any. Amb només un parell de caus previs, els Caps de Pioners i Caravel•les encaravem la primera prova.

Reunions eternes buscant la ruta, el lloc, les dinàmiques més adequades “La podem fer d’aquesta manera!” “Jo crec que d’aquesta altre pot anar millor”.
Ens plantem el dissabte a Plaça Espanya, tots super puntuals, sort que vam quedar amb temps. Pujem al tren amb els Rangers. En al tren, els Pioners al seu “rollo”, comentant la setmana, els caps, acabant de repassar l’excursió, la volem perfecte.

Així que arribem al Aeri de Montserrat, ens posem a caminar. Els Pioners van a la seva, són un grup molt unit, els caps som els “estrangers”, però poc a poc, caminant, el grup es desfà, aquell que es queda enrera, l’altre que camina molt ràpid… És en aquest moment on els caps decidim entrar amb força i fer-nos un lloc en aquest grup tant maco.

A la única parada que fem, abans de començar les eternes escales, els caps ens disfraçem d’avis sords per culpa del Timbaler del Bruc (si, erem els caps disfressats). Els PiC’s ens ajudaran a recuperar l’oida buscant cap el Monestir al Mossèn Torrès.

Arribats a dalt al Monestir, poc temps tenim de gaudir d’aquest màgic indret emblemàtic de Catalunya que ja ens posem a caminar dirrecció Esparraguera.

La baixada és màxim més fàcil que la pujada, això ho sap tothom!

Parada per dinar i altre cop a caminar. Els caps fem veure que ens perdem, anant a una direcció incorrecte, treiem el mapa per mirar bé si estem anant a Esparraguera o a ves a saber tu on (sempre de broma eh). Girem com aquell qui no vol la cosa, i ara si, direcció Esparreguera!

Aquesta segona part del camí no es tant maca, però si més no, no hi han pujades!

Aconseguim arribar a l’esplai d’Esparreguera just al moment que comença a ploure. Els caps ho teniem super calculat. Quins bons caps.

Tarda per descansar. Fem alguna activitat més tranquil·la, reflexió i autocrítica. Per després de sopar teniem pensada una altre activitat, però els Pioners es “flipen” amb un joc de improvitzacions teatrals. Ens ho mirem, per que realment ho fan molt bé, entra improvització i improvització sens tanquen el ulls i caiem adormits.

L’endemà al matí ja no plou, de fet fa un bon sol. 4 jocs més dinàmics per no pensar gaire ens ajudaràn a treure-ns les últimes lleganyes.

Decidim acabar passant el dia més tranquils, passejant per el poble, que resulta que fan castells. Però abans d’agafar el bus que ens tornarà, fem una última activitat, recuperem les fotos que havien fet els pioners per grups a l’últim cau i en fem una valoració. Arribem a la conclusió que a Barcelona hi ha de tot, felicitat, abús de poder, perfecció, companyeris-me, immigració, etc

Que cansat, i si pillem el bus i tallem el rollo?

FINS LA PRÒXIMA!

Att: Diari d’un cap de PiC’s

Fotos

img_9377

Campaments de Nadal – Memòries d’un fuet (Pioners i Caravel·les)

Estimats vilatans i estimades vilatanes,

Escric per acomiadar-me de tots i totes vosaltres, per fi he agafat forces per combatre la “modernitis” que ha arribat recentment a la Vila de Gràcia. Per a aquelles persones que no sapigueu del que parlo aquí us explico la meva història:

Sempre he tingut un públic molt fidel, ja que com a fuet cent per cent gracienc, sempre m’han considerat un aliment deliciós, gustos, amb una textura agradable… i fins i tot, sexy. Jo ja veia que el meu futur estava ennuvolat, ja que molts dels comerços de tota la vida, van passar a ser woks, kebabs…, els infants ja no podien jugar amb les mateixes facilitats a les places, cada vegada hi havia menys bancs al carrer, més construcció de hostels i pisos turístics, i les magdalenes van passar a dir-se cupcakes. Vaja, que la “modernitis” estava envaint lentament i subtilment el nostre barri.

La meva casa era Queviures Plaça del Sol, tothom que volgués em podia trobar a totes les hores laborals del comerç. Resulta que a totes les històries sempre hi ha un però, i aquí evidentment també n’hi ha, Queviures Plaça del Sol va passar a ser “Sun Square Take Away”. En veure això vaig decidir fugir i demanar ajuda, i aquí va ser quan vaig a anar a buscar els Pioners i les Caravel·les de l’A.E Lluïsos de Gràcia.  Els vaig triar ja que m’havien parlat sobre els valors que tenien, el seu esperit crític i la seva voluntat d’ajudar i transformar el món. La unitat va passar a formar part de les diverses associacions veïnals del districte, Gràcia Nova, Vallcarca, Salut i Vila.

Van organitzar l’Assemblea Constituent de les Associacions de Gràcia, la van realitzar a l’Ermita de Sant Joan, prop de Montblanc. Va durar tres dies, van tenir debat de les diverses necessitats que hi ha al districte actualment i van proposar maneres de com ajudar-me. I el que em va semblar més bonic de tot és que van fer activitats per agafar confiança i fomentar la cohesió, i per acabar van fer unes dansetes per celebrar el simple fet d’estar junts i amb una gran companyia.

Al veure la màgia i la dedicació de la unitat, i al veure que a Gràcia hi ha voluntat de mantenir el seu esperit autèntic, he decidit tornar a la Vila i lluitar pel que m’estimo conjuntament amb tot el teixit del barri.

 

No oblidaré el que han fet els Pioners i les Caravel·les,

 

Gràcies,

El vostre amic Fuet, cent per cent gracienc.

 

Excursió de Passos – Canyelles (El Pinar)

Passos'15-16

Dissabte 3 d’Octubre. 9:00h del matí.

Tot l’agrupament estàvem citats a sota el rellotge de Pl. Catalunya. Estava apunt de començar l’excursió més importants de l’any, aquella que quan la recordes tant et fa somriure com que et fa plorar, aquella en que els nens i nenes més grans de les seves unitats els hi toca seguir creixent i fan els “passos” cap a la nova unitat, aquell en que es dona la benvinguda als nous nenes i també els nous caps, però també es aquella en que s’acomiaden aquells que marxen, companys de tota la vida.

Però bé, estàvem a dissabte, encara quedava molta excursió per endavant. Amb la màxima puntualitat de sempre, vam fer camí cap a Vilafranca del Penedès. Un cop allà, castors, llúdrigues, llops i daines, es vam separar per anar a buscar el bus que ens deixaria davant de la casa de colònies: El Pinar. En canvi, els més grans del cau, ràngers i noies guies, pioners i caravel·les i els truc, van lligar-se bé les xiruques per començar a caminar cap a Canyelles, riu amunt.

Un cop arribats, instal·lats a la casa i amb la panxa plena, era moment de començar la gran festa. En els caps ens havien dit que aquesta setmana Lluïsos es mudava, i nosaltres ven preparats per l’ocasió així ho vam fer. Barrets de copa, corbata, camisa, americana… Tots ben vestits! Però inesperadament van arribar 4 operaris de Mudances Cargol (LA SEVA CASA ON VOL!), pel que sembla no havíem de mudar de roba, sinó de Caus!

Vam estar tota la tarda escollint i encaixant tot allò que volíem als nous Lluïsos, els nostres caus. Felicitat, alegria, motivació, amics, el foulard… Quina feinada! Ens vam allargar fins arribada la nit. Una petita pausa per sopar i altre cop a acabar la mudança. Aquesta vegada vam haver de corre, uns estranys volien interferir en el trasllat, però una vegada més vam sortir-ne victoriosos. Cansats, tots a dormir.

Encara no sortia el sol que ja ens havíem d’aixecar del llit, sempre hi ha qui intenta allargar uns minuts més el son, però hi havia molt a fer: motxilles, recollir i netejar la casa, rebre el pares i mares i preparar l’espai dels passos.

Un cop ja hi érem tots; comencem.

Entrada al cau als nous Castors i Llúdrigues. Castors i Llúdrigues de segon any, cap a Llops i Daines, Llops i Daines de tercer any, cap a Ràngers i Noies Guies, Ràngers i Noies Guies de tercer any, cap a Pioners i Caravel·les, Pioners i Caravel·les de tercer any, cap a Truc, Truc de segon any, passen a ser caps.

Els caps amb tot el trasllat ens hem oblidat de fer els equips de caps d’unitat! Improvisem unes petites proves, i que surtin els equips. Un cop els tenim tots, ens repartim per les nostres noves unitats amb les camises ja posades. Però ens en adonem que falten uns quants que no es dirigeixen a cap unitat. Ells s’acomiaden. Ens diuen les seves ultimes paraules, agraeixen de tot cor haver pogut formar part del projecte del cau. Cauen les primeres llàgrimes.

Ignasi, Martí, Lara, Pati, Piro, Mariona i Ruze, de veritat, mil gràcies per haver sigut caps, per haver entrar al cau. Allà on aneu, allà on estigueu, sempre amb al foulard i amb al cau al cor. Mai és tard per entrar al cau, però sempre sembla d’hora per marxar-ne.

Un cop tot ja esta més relaxat, les noves unitats dinen amb els seus nous caps. Es poden observar els bons cuiners i cuineres que hi han a l’agrupament. Fem”L’hora dels adéus”, i ens carreguem les motxilles per tornar a casa.

I així es van acabar, uns Passos que tots recordarem. Una gran excursió.

Fotos excursió passos

Excursió Mataró (Pioners i Caravel·les)

Els dies 29 i 30 de novembre, els pioners i caravel·les de l’agrupament, ens vam partir en dos grups i vam realitzar un raid. Vam anar a l’Esclat Marina i la Fundació de paràlisis cerebral de Catalunya, dos centres on hi resideix gent amb paràlisis cerebral. Allà vam compartir experiències i moments tot fent de voluntaris, vam conéixer a molta gent que ens va fer adonar de realitats diferents que no estem acostumats a veure. A la tarda, ens vam reunir tots a Mataró, on vam parlar sobre les experiències que havíem viscut durant el dia. Els caps ens van fer un eix que no vam acabar d’entendre però estava bastant currat. Però malgrat la pluja i els impediment que va causar, no vam anar finalment al castell de Burriag però tot i així, ens ho vam passar molt bé al llarg del cap de setmana.

Moltíssimes gràcies al cau de Mataró per acollir-nos!!

Pioners i Caravel·les de l’A.E Lluïsos de Gràcia