Campaments de Setmana Santa’16 (Castors i Llúdrigues)

ELS PRIMERS DE MOLTS

De les millors sensacions que hi ha després d’uns campaments és la d’estirar-te a l’estimat llit que portes tantes nits enyorant, tancar els ulls, respirar profund i recordar tots i cada un dels petits moments viscuts durant els campaments; la plantada de la tenda, clavar piquetes amb tota la força del món, no trobar res de res dins de la motxilla, aquelles nits amb fred, l’abraçada d’aquell amic o amiga quan t’ha vist trist, entrar al sac calentonet després d’estar una llarga estona buscant el pijama per la tenda, la sopeta calenta que ens han fet els intendents per sopar, despertar-te i aquell sol que t’escalfa, aquell bon dia que quina mandra que fa però que al final acaba sent divertit, tocar la guitarra, cantar una cançó tots junts, conèixer noves coreografies, aprendre a cordar-nos les botes, gelar-te les mans tot rentant plats, aquell joc tan divertit que han preparat els Caps, recollir el campament i adonar-te de com som capaços d’embrutar, jugar a reciclar cada deixalla que trobes, ajudar a preparar les galetes amb nocilla de l’esmorzar, que et deixin sucar tot el dit al pot i després llepar-lo com si t’hi anés la vida, aquella excursió amb unes vistes fantàstiques, les cadenes de massatge, compartir gustos i xerrades amb gent que veies llunyana, la recollida de l’últim dia que apareix tota la roba que creies perduda, perdre els coberts, la tornada cap a casa, baixar de l’autocar i veure a tots els pares i mares esperant, dir adéu a les persones amb qui ho has compartit gairebé tot durant uns quants dies…

Tot això són sensacions per alguns de nosaltres ja habituals, però que cada cop que les vius, són diferents, amb els seus detalls, la seva gràcia, amb nous personatges i amb somriures canviats. Però per alguns altres dels qui compartiu aquest escrit, seran sensacions viscudes per primer cop, o gairebé. I esperem que sigui el primer de molts, de moltíssims, perquè aquesta és la màgia de tot plegat, els petits moments de felicitat, que sumats fan tot uns campaments, aquests petits però grans moments que són els que acabem recordant amb un somriure.

I que més hem viscut durant els campaments? Doncs hem viscut una gran aventura, per la carta que ens havia arribat, ens citaven a un Congrés Galàctic per trobar una solució al mal, ja que en els últims temps s’estava sobreposant al bé. Però els Castors i Llúdrigues tenien doble feina, només arribar al terreny, en mig de la pluja, van apareixer del no-res 6 doctors que ens demanaven que els ajudessim a trobar la cura d’un virus que havia infectat a un futur no molt llunyà, que finalment va resultar que aquest virus era el mal, sort que gràcies el Congrés i a la feina dels Castors i Llúdrigues el vam poder combatre.

Tot i haver sigut uns campaments passats per aigua, i constantment aixoplugant-nos de la pluja, vam poder veure sortir el sol, que ens va facilitar poder fer una petita excursió per contemplar el paisatge de la comarca del Berguedà, travessar ponts penjants, i fins i tot veure algun esquirol saltant de branca a branca.

En fi, hem fet de tot, jocs, danses, excursions, hem menjat menjars de tots els tipus i de tots els gustos, gràcies a uns fantàstics intendents, ens hem conegut una mica més, hem somrigut, hem plorat, hem crescut tots una mica, ens hem fet un xic més autònoms, hem gaudit dels bons moments i hem après que els dolents no ho fossin tant, o almenys, a veure’ls i viure’ls d’una altra manera, i finalment hem fet el compromís i l’entrega de foulards (per fi tots ja en tenim!), que de ben segur que mai oblidaran.

Seguirem, oi tant que seguirem, que queda moltíssim per fer!

Fotos dels campaments

Campaments Setmana Santa (Ràngers i Noies Guia)

VALORACIÓ DE CAMPAMENTS:

Campaments conjunts

Han sigut uns campaments molt divertits, ens hem relacionat prou bé amb les altres unitats, les activitats que em fet conjuntes ens han agradat molt. Encara que els campaments se’ns han fet curts i ens hagués agradat tenir més temps per fer activitats només els Ràngers i Noies Guia.

Eix d’animació

L’eix d’animació estava inspirat en Harry Potter. Hi havia quatre cases (Castordor, Dainespuff, Rangerclaw i Piotherin), fèiem activitats conjuntes i també separades per unitats, la majoria relacionades amb l’eix. Vam fer l’elecció del barret que ens va triar individualment a quina casa ens pertocava anar, també vam fer classes de vol, el torneig de caudich…A tots i totes ens va agradar molt l’eix i creiem que estava molt “currat”, i les activitats eren divertides, dinàmiques, entretingudes…

Terreny

Hi havia quatre terrenys separats per unitats però prou a prop com per anar a visitar i jugar amb les altres unitats. El terreny estava bé perquè era bastant ample i pla. Hi havia molt bon lloc per plantar les tendes. Estava molt net. Vam poder utilitzar el terreny per a moltes activitats que volíem fer i compartir-lo amb tot el cau. Donem moltes gràcies al propietari del terreny.

Relació dels Rangers i Noies Guia

Ens relacionem tots bé, ens ho passem molt bé jugant i parlant entre nosaltres. La majoria de nosaltres ens coneixem des de Castors i Llúdries i ens tenim molta confiança. A la unitat de Ràngers i Noies Guia d’aquest any, em general, hi ha molt  bona relació entre tots.

Campaments de Setmana Santa’15

Ja estan. Tant ràpid com van arribar, en un obrir i tancar d’ulls els campaments de setmana santa es van acabar.

Hem superat el nostre gran repte, fer els primers campaments conjunts i tot gràcies a la col·laboració i participació que vam fer entre tots. Estem molt contents del resultat tot i la passa que va patir castors i alguns altres entrebancs.

L’eix d’animació que envoltava els campaments; “Kaugwarts” va ser tot un èxit, des de castors fins a caps!(algun cap el podíem confondre per un nen però no ho dieu!).

A l’arribada els terrenys cada unitat es va instal·lar el seu campament, vam dinar tots junts i vàrem fer la cerimònia inicial de l’eix amb La tria de cases, des de castors fins a pioners(ells mentre estaven de ruta) cada nen/a va ser escollit per ser part d’una casa (Castordor, Dainespuff, Rangerclaw i Piotherin) representats per un bons professors (els caps). Tot seguit el director de l’escola Albus Dumbledore ens va informar que teníem que construir-nos una vareta i una escombra per la tarda del dia següent.

El segon dia, cada unitat feia les seves respectives activitats i a la tarda tots junts vam jugar el Quidditch. Vam realitzar dos partits més la final, amb la gran victòria de Piotherin. Ja ben fosc vam rebre la unitat de Pioners i Caravel·les tots extenuats de cansament, on per fi van poder dormir plàcidament.

L’endemà el matí per engegar el dia amb forces vàrem fer una Classe de vol. Amb una escombra i bona música ja ho teníem tot llest! Els músculs que vam moure ballant, però compte amb els Trukífers que ens van prendre el professor de vol! Tot per agafar gana per esmorzar conjuntament. Seguidament cada unitat se’n va anar el seu camp a reprendre les seves activitats. A la tarda com cada penúltim dia de campaments cada unitat va realitzar el compromís. A continuació vam fer el sopar conjuntament i després vam efectuar La guerra final , on cada casa havia d’aconseguir la bandera de les altres cases mitjançant els encanteris que hagués guanyat durant el curs la seva casa. Alerta! Que tornen a venir els Trukífers i ens trenquen les puntuacions! I ara què fem?

L’últim dia havent recollit les tendes cada unitat, els professors se’ns va acudir una forma per saber quina casa seria la guanyadora; la casa que aconseguís el millor falcó guanyaria, però no ens van convèncer i els professors vam dir que reproduïssin un falcó totes les cases juntes. És així com vàrem veure que aquell era el millor falcó de tots, per tant tots es mereixien guanyar.

Per altre banda no ens oblidem de l’entrega de foulards! Donem l’enhorabona a tots els Castors i Llúdrigues de primer any, el Rànger i els tres Caps nous. Que tots i cada un d’ells gaudeixi i pugui viure molts més anys al cau.

Ara sí, ja toca acabar de recollir el campament. Tots junts fem camí cap a l’autocar que ens espera, i fins la Plaça Joanic que ens esperen els pares i mares amb una força abraçada que trobàvem tant a faltar!

Fotos campaments

Pre-Campaments de Setmana Santa’15

Ja falta poc. D’aqui escasses hores ens trobarem tot l’agrupament per fer història; els Campaments de Setmana Sana’15 conjunts. Totes les unitats, des de Castors a Truc, farem pinya amb un objectiu comú, fer aquests Campaments inoblidables. Sabem que no serà fàcil, però l’emoció i les ganes que estem vivint en aquests últims dies ens fan percebre bones vibracions.

Esperem que tots els alumnes hagin rebut la carta firmada per l’Albus Dumbledore, convidant-los a assistir al proper curs a Escola de Màgia i Bruixeria Kaugwarts. La quantitat de mussols que ens han retornat la confirmació ens ho ha deixat tot ven emmerdat.

Des de l’equip de caps us volem agrair a tots els pares i mares de l’agrupament, per la confiança que ens teniu donada. Gràcies.

Fins demà!

Carta d’un pare a la seva filla que va de colònies per primera vegada.

El dissabte comences una nova aventura, fas la primera sortida amb l’esplai i marxes a dormir fora de casa, espero que sigui la primera de moltes sortides més. Unes sortides en que espero que riguis molt, però que també ploris una miqueta, que et cansis fins a l’extenuació i que tot i això a la nit t’adormis tard després de passar una mica de por en un joc de nit i de jugar amb els lots ficada dins al sac de dormir fins que els caps s’enfadin i us els facin parar. Que mengis el que et cuinin uns nois de 16 anys que en diuen intendents i que no han cuinat un plat de macarrons en sa vida, però que els surten millor que els de casa. Que algun dia mengis salsitxes i arròs per esmorzar, i que per dinar només hi hagi pa amb melmelada. Que beneeixis la taula amb tots els amics i amigues sense menjar en cap taula, o que als caps se’ls acudeixi que algun dia el sopar es comença pels postres i s’acaba pel primer plat.

Espero que algun dia et facin mal les espatlles de carregar la motxilla durant llargues caminades però que alhora et sentis orgullosa de tu mateixa quan arribis al destí. Que les sabates arribin tan enfangades que no es vegi ni el color que tenen i que les puguis rentar en algun riu d’aigua cristalina. Que us entri aigua a la tenda en una nit de tormenta i que això sigui el millor record que tens d’aquella sortida. Que quan arribis a casa i obrim la motxilla, l’olor ens tombi d’esquena i a més hi trobem els mitjons d’algú altre. Que perdis la forquilla i que siguis capaç d’espavilar-te i improvisar-ne una amb una branca de boix. Que algun dia us perdeu ( per anar bé poqueta estona eh?), que dormis en llocs idílics amagada dins una tenda i també en un racó empolsinat d’alguna rectoria. Que cantis cançons acompanyada d’una guitarra quan es fa fosc i us acurruqueu tots junts abans d’anar a dormir. Que us estireu per veure les estrelles. Que passis una mica de fred, que passis una mica de gana, que t’enyoris una mica i també que oblidis durant algun dia completament als pares. Que corris, que saltis, que facis cabanes sota qualsevol arbre amb qualsevol cosa, que t’embrutis les mans i la cara. Que siguis un pirata, una índia, una astronauta, una exploradora…Que et posis el foulard al coll, al cap, lligat a la cama, penjant de la motxilla, sec o moll del dret o del revés. Que quan arribis a casa la cara de felicitat superi la de cansament.

Que coneguis nous llocs, nous amics, diferents maneres de fer i de ser, que passis vergonya ,que prenguis decisions, que siguis tu mateixa, que aprenguis a estimar el que tens, a organitzar-te, a opinar, a treballar en equip, a compartir i a ajudar als demés…

En definitiva, espero que et passi tot això perquè creixis,

Roger Vaqué-

Adaptació d’un escrit trobat per la xarxa d’un pare que escriu a la seva filla que se’n va de colònies, Un text que diu molt de tot el que representa viure el mon de l’esplai / escoltisme.