Arxiu del Bloc

Hem trobat el Marc! (Llops i Daines)

Després de que segrestessin el Marc a Terrassa, i de la visita de les Sàvies de la FOCA, els Llops i les Daines estàvem cada cop més a prop de trobar per fi el Marc i rescatar-lo! Tant a prop que un dia vem rebre aquest vídeo:

I quina va ser la nostra sorpresa en veure que ens havien deixat un mapa on hi sortia on tenien el Marc amagat. I a sobre, era just al costat! Així que ens vem posar a caminar i poc després ja érem davant del que ens havien dit que era la seu de Blackhill.

Abans d’entrar, però, vem ballar i cridar ben fort la Hacka del Respecte, per tal de foragitar els segrestadors. I va funcionar, perquè quan vem entrar a dintre no hi havia ningú. Ningú? Bé, de fet hi havia una sola persona: el Marc!

Ens va explicar que fins feia ben poc estaven els seus segrestadors per allà, però que en sentir-nos havien marxat corrent, tot deixant aquell magnífic local lliure per a qui volgués utilitzar-lo. I les joves del barri ho van aprofitar. Però això ja és una altra història…

Nosaltres vem celebrar que per fi, un mes després, tornàvem a estar totes juntes i havíem aconseguit derrotar Blackhill i rescatar el Marc. I se’ns acudeixen poques formes millors de fer-ho que amb una xocolatada!

Anuncis

Cau Matinal als Bunkers (Ràngers i Noies Guia)

16 d’abril. Cau Matinal els Bunkers.

Sortida des del cau, creuem el Parc Güell i arribem finalment als Bunkers.

Un matí calorós d’abril i unes vistes precioses de Barcelona.

Fotos

bunkers27

Cau matinal CosmoCaixa (Ràngers i Noies Guia)

El 20 de Febrer va haver-hi cau matinal i els Ràngers i Noies Guia vam anar al CosmoCaixa!

Una mica dormits encara, però el entrar el museu de la ciència ens va despertar de cop. Abans d’anar a l’exposició prevista vàrem fer una visita i vam gaudir d’animals, plantes, éssers, geli altres experiments.

Tot seguit ens vam dirigir el pis de dalt per anar a veure l’exposició sobre drogues on vam veure diferents tipus, la seva procedència i els seus afectes. Vam passar per varies sales, en una havíem de endevinar qui del vídeo creiem que era la persona que prenia drogues, en una altre ens ensenyava l’evolució del cervell i les seves fases i d’altres més entretingudes on posaves les teves dades en una màquina i et deia les possibles drogues i afectes.

Al acabar l’exposició els Ràngers i Noies Guia van tenir una estona lliure per explorar el museu. I finalment vam tornar caminant al cau amb un sol esplèndid.

Fotos CosmoCaixa

 

 

 

 

Les sàvies de la FOCA (Llops i Daines)

Els Llops i les Daines vem rebre aquest missatge durant les vacances de nadal:

BREU HISTÒRIA DE LA CAUMPANYIA

Hi havia una vegada un grup d’escoltes que formaren part de LA CAUMPANYIA. Sabeu que era LA CAUMPANYIA?

La Caumpanyia dels Somnis era un grup de nens i nenes que feien realitat tots els somnis que es proposaven. A partir del teatre, la música, la pintura i altres tipus d’arts realitzaven projectes arreu del territori català i més enllà. Ho compartien tot, es respectaven i s’estimaven entre tots i totes, sempre estaven apunt per fer coses, sobretot les que els hi agradaven. També (i molt important!) respectaven i intentaven cuidar el màxim la natura i el seu entorn. Deixaven el món millor del que l’han trobat.

Heus aquí que un dia, quan eren a Terrassa, van descobrir que una organització malvada anomenada “Blackhill” havia segrestat a un dels seus companys, el Marc! Perquè? Com? Quan? A on? Totes aquestes preguntes els hi passaven pel cap, així que van decidir començar a investigar.

Així va ser com gràcies a l’ajuda de la FOCA (Federació organitzativa de caumpanyies autogestionades) que feia anys que lluitava contra tot aquest tipus d’organitzacions, van aconseguir saber qui havien sigut els causants d’aquest segrest i el perquè.

I que eren aquestes organitzacions? Doncs es tractava d’un grup de gent que volia el món en un lloc fred, trist i on només manessin ells, no els hi agradava la gent que feia coses per millorar el món i realitzava els seus somnis i menys aquella gent que vivia la vida amb alegria i passió. Ës per això que LA CAUMPANYIA va ser víctima dels seus desitjos malvats.

Ara que ja sabien que “Blackhill” havia segrestat el Marc un trist divendres per fer mal a LA CAUMPANYIA, només els faltava saber a on trobar-lo i com para’ls-hi els peus! Després d’unes vacances d’hivern de reflexió i investigació van rebre la darrera i definitiva carta d’informació de la FOCA que deia així:

Benvolguts i benvolgudes caumpanyistes graciencs!

Des de la seu mundial de la FOCA (Illa de Brownsea), volem agraïr tots els vostres esforços. Gràcies a vosaltres cada vegada som més i més a prop de descobrir a on tenen amagat el Marc i com poder canviar el món perquè no existeixin organitzacions com Blackhill.

Ara que ens trobem tant a prop del nostre objectiu final, ha arribat el moment d’utilitzar les nostres millors eines.

Per aquest motiu us convoquem a la reunió que serà aquest dissabte a les 16.30h a la pl. Nord amb les tres sàvies:

  • La sàvia del RESPECTE
  • La sàvia de l’AJUDA ALS ALTRES
  • La sàvia de LA CREATIVITAT I LA IMAGINACIÓ.

Són les creadores de la FOCA, l’essència per la qual continua existint i la filosofia que ens fa no perdre el camí correcte de la vida. Us demanem que les cuideu i respecteu tant com nosaltres ho fem.

Perquè elles us puguin reconèixer és necessari que porteu el FOULARD del cau i el PIN de LA CAUMPANYIA.

Esperem que us siguin de gran ajuda, atentament,

Compartir és viure i viure és estimar. Riu amunt. Sempre apunt i tant com puc. Res a mitges. Deixa el món millor del que l’has trobat. Canviarem el món. Som el futur.

la FOCA

 

Així doncs, dissabte ens trobàvem a l’hora acordada i al lloc acordat. I allà hi eren, com ens van prometre, les tres sàvies, que ens van explicar una història que ens va ajudar molt. Feia així:

Com vaques i bous

Heus aquí una vegada, ja fa anys i no molt lluny d’aquí, vivien dues tribus: els bouxevics i els vacaxevics. Eren dos pobles molt semblants, amb poques cases i molt companyerisme. Tot ho feien entre totes, s’ajudaven en el que feia falta, llauraven els camps del seu voltant i cuidaven els seus ramats de vaques amb amor.

Els dos poblats estaven separat per un riu, no massa gran, però suficient com per separar-los i fer que no es relacionessin. Així va ser com van anar creixent sense tenir en compte el que feia l’altre, però amb una enveja cap a l’altra riba del riu. Quan hi havia sequera, sempre pensaven que als altres els anava millor; quan una plaga els menjava els camps, creien que a l’altra banda no els havia passat, i quan una malaltia gairebé mata tots els seus infants, van arribar a pensar que havia sigut culpa dels altres. I no sabien que els dos patien la mateixa sort. I era ben normal, ja que vivien molt a prop els uns dels altres, i els desastres no es paren per un riu.

El tresor més ben guardat dels bouxevics era un toro tranquil i formós que tenia el do de tenir fills i filles carinyosos, mansos i dòcils; el bé més preuat dels vacaxevics era una vaca gran i pacient, que els proporcionava uns vedells preciosos i forts. Gràcies a això, els seus ramats sempre eren els millors de tota la contrada.

Però va arribar un moment que els bouxevics es van quedar sense vaques, només tenien bous, i per tant era impossible que tinguessin més vedells. La mala sort va fer que en aquell mateix moment, els vacaxevics només tinguessin vaques i els passés el mateix problema.

Al principi, no es van adonar del gran mal que tenien, però quan passaven els anys i el ramat es feia cada cop més petit es van començar a preocupar i a buscar solucions. Amb l’enveja que els menjava per dintre, alimentada pels mals temps que estaven passant, van pensar que el millor era robar. Al cap d’un temps, es van adonar que aquell conflicte no portava enlloc. Només en treien que anar perdent habitants i vaques.

Fins que un dia, dos noies joves es van trobar al mig del riu que les separava. Les dues anaven al poble veí a explorar i veure quina era la millor ruta per robar d’amagat. Però quan es van veure l’una davant de l’altre, totes dues primes i famolenques, amb la roba trencada i la cara ben bruta, es van adonar que potser no era tant diferent. Va començar l’una, explicant a l’altre el problema que tenien i justificant l’atac del seu poble. Va respondre l’altra, explicant el seu problema (que en realitat era el mateix!). Així va ser com es van adonar que compartien penúries i que la solució era ben fàcil i simple. Només calia respecte i comunicació entre tothom. Allò que tant feien entre la gent del mateix poble i que tant els costava fer amb aquells que creien diferents.

Aquella nit, quan tothom es trobava sopant reunit al voltant de la foguera del seu poblat, van explicar el problema que tenien. La gent al principi no els feia cas. Ja feia temps que aquella disputa havia perdut el sentit i només lluitaven per odi als altres. Però poc a poc, van anar apartant l’odi del seu cap i es van adonar que tenien la pau ben a prop i que no tenia sentit continuar lluitant.

L’endemà al matí, en el que durant tant temps havia sigut un camp de batalla, només hi havia una vaca i un bou, un a cada banda del riu. I un pont que creuava les aigües. Els dos animals es van trobar al mig, es van mirar als ulls, aquells ulls rodons i grans que transmeten tendresa i tranquil·litat. I es van estimar.

Els dos pobles van construir un poblat nou, aquest cop ben a prop del riu, un sol poblat on hi vivien tots en comú, ple de ponts que passaven a banda i banda del riu. Fins hi tot hi havia cases que estaven just a sobre!

I al mig del poble, al costat de la foguera on es reunien cada nit a sopar, un estable confortable on una vaca i un bou esperaven dos vedells. Els habitants els cuidaven com reis, els únics reis que hi havia en aquell indret. I contaven els dies que faltava perquè nasquessin.

Però no eren els únics que vivien per aquelles contrades. Desperdigats pels voltants, bandits i bàrbars, morts de gana i sense més ofici que robar, miraven amb enveja aquell poblet ple d’esperança i de futur. Fins que un dia van atacar. Feia molts anys que havien perdut els valors, i només sabien pensar en ells i ser egoistes. Així que cadascú atacava sol.

Els habitants del poblet es van adonar que, si actuaven tots junts, no només podien fer front a l’amenaça, sinó que podien recordar als bandits els valors que havien perdut i convéncer’ls de venir a viure amb ells.

Així va ser com el poblet va anar creixent, ja era un poblat gran i esplèndid. Ven aviat van néixer els vedells. I després en van venir molts més i el ramat també va créixer i la gana mai més va ser un problema.

El següent cop que van seure a sopar el cercle era tant gran que gairebé no hi cabien a la plaça central, la imatge donava goig. I va ser aleshores que es van adonar del seu últim problema: no parlaven la mateixa llengua! Però per un poble que havia superat tantes dificultats i que ho havia fet tant bé, no havia de ser tant difícil solucionar-ho.

I així, gràcies al RESPECTE, l’AJUDA ALS ALTRES i la CREATIVITAT i IMAGINACIÓ va ser com van construir el grup de gent amb més valors que havia existit fins aquell moment. I és clar, davant d’un poble així, quin problema els podia frenar?

 

La CAUMPANYIA DELS SOMNIS i tots els Llops i les Daines que l’integrem seguirem aquests tres principis sempre!

Cau al Parc Cervantes (Castors i Llúdrigues)

El passat dissabte 9 de maig, els castors i llúdrigues, vam anar al Parc Cervantes a la Diagonal coincidint amb la 15a edició del Concurs de Roses Noves de Barcelona. Vam entrar a dins i “OOOOh” quin munt de roses, n’hi havien d’Alemanya, França, Portugal, Catalanes, etc. Nosaltres que tenim un hort al terrat de Lluïsos i mai havíem pensat en plantar roses, així que ens vam informar una mica de que es celebrava, saber una mica la varietat de roses que hi havien (més de 2000!), i dibuixar-les.Castors Parc Cervantes

Com que era un dia especial, el Concurs de Roses Noves de Barcelona, nosaltres també vam voler participar, i vam voler votar, però d’una forma diferent, vam votar la que creiem que més s’assemblava a un altre castor o llúdriga. Després de votar, ens van donar una rosa 🙂 .

Un cop cansats de corre per el parc, hora d’agafar forces berenant i agafar el bus de tornada cap a Lluïsos. Vam perdre un bus, però sort que passaven molt seguits. Un gran tarda malgrat la calor que feia, i sinó us ho creieu, observeu les fotografies.

Activitat Tió de fang (Castors i Llúdrigues)

Els Castors i Llúdrigues el dissabte 13 de novembre vam fer uns tions de fang i varies escultures artístiques i creatives. El dissabte 20 se les van emportar cap a casa per acomiadar-nos tots junts.

Bones festes i que us portin molts regals els tions!

Fotos Activitat Tió de fang

baixa