Arxiu del Bloc

Campaments de Setmana Santa’16 (Castors i Llúdrigues)

ELS PRIMERS DE MOLTS

De les millors sensacions que hi ha després d’uns campaments és la d’estirar-te a l’estimat llit que portes tantes nits enyorant, tancar els ulls, respirar profund i recordar tots i cada un dels petits moments viscuts durant els campaments; la plantada de la tenda, clavar piquetes amb Campaments SS'16tota la força del món, no trobar res de res dins de la motxilla, aquelles nits amb fred, l’abraçada d’aquell amic o amiga quan t’ha vist trist, entrar al sac calentonet després d’estar una llarga estona buscant el pijama per la tenda, la sopeta calenta que ens han fet els intendents per sopar, despertar-te i aquell sol que t’escalfa, aquell bon dia que quina mandra que fa però que al final acaba sent divertit, tocar la guitarra, cantar una cançó tots junts, conèixer noves coreografies, aprendre a cordar-nos les botes, gelar-te les mans tot rentant plats, aquell joc tan divertit que han preparat els Caps, recollir el campament i adonar-te de com som capaços d’embrutar, jugar a reciclar cada deixalla que trobes, ajudar a preparar les galetes amb nocilla de l’esmorzar, que et deixin sucar tot el dit al pot i després llepar-lo com si t’hi anés la vida, aquella excursió amb unes vistes fantàstiques, les cadenes de massatge, compartir gustos i xerrades amb gent que veies llunyana, la recollida de l’últim dia que apareix tota la roba que creies perduda, perdre els coberts, la tornada cap a casa, baixar de l’autocar i veure a tots els pares i mares esperant, dir adéu a les persones amb qui ho has compartit gairebé tot durant uns quants dies…

Tot això són sensacions per alguns de nosaltres ja habituals, però que cada cop que les vius, són diferents, amb els seus detalls, la seva gràcia, amb nous personatges i amb somriures canviats. Però per alguns altres dels qui compartiu aquest escrit, seran sensacions viscudes per primer cop, o gairebé. I esperem que sigui el primer de molts, de moltíssims, perquè aquesta és la màgia de tot plegat, els petits moments de felicitat, que sumats fan tot uns campaments, aquests petits però grans moments que són els que acabem recordant amb un somriure.

I que més hem viscut durant els campaments? Doncs hem viscut una gran aventura, per la carta que ens havia arribat, ens citaven a un Congrés Galàctic per trobar una solució al mal, ja que en els últims temps s’estava sobreposant al bé. Però els Castors i Llúdrigues tenien doble feina, només arribar al terreny, en mig de la pluja, van apareixer del no-res 6 doctors que ens demanaven que els ajudessim a trobar la cura d’un virus que havia infectat a un futur no molt llunyà, que finalment va resultar que aquest virus era el mal, sort que gràcies el Congrés i a la feina dels Castors i Llúdrigues el vam poder combatre.

Tot i haver sigut uns campaments passats per aigua, i constantment aixoplugant-nos de la pluja, vam poder veure sortir el sol, que ens va facilitar poder fer una petita excursió per contemplar el paisatge de la comarca del Berguedà, travessar ponts penjants, i fins i tot veure algun esquirol saltant de branca a branca.

En fi, hem fet de tot, jocs, danses, excursions, hem menjat menjars de tots els tipus i de tots els gustos, gràcies a uns fantàstics intendents, ens hem conegut una mica més, hem somrigut, hem plorat, hem crescut tots una mica, ens hem fet un xic més autònoms, hem gaudit dels bons moments i hem après que els dolents no ho fossin tant, o almenys, a veure’ls i viure’ls d’una altra manera, i finalment hem fet el compromís i l’entrega de foulards (per fi tots ja en tenim!), que de ben segur que mai oblidaran.

Seguirem, oi tant que seguirem, que queda moltíssim per fer!

Fotos dels campaments

Anuncis