Excursió a Olesa (Llops i Daines)

Hi havia una vegada fa molt i molt temps en un indret molt llunyà, una tribu anomenada “vadellxevics”, una tribu màgica amb un passat molt i molt llarg i ple d’històries divertides i interessants. Com ja sabreu, venien de ser dues tribus diferents (els bouxevics I els vacaxevics), que després de moltes aventures es van ajuntar.

Aquesta tribu no parava mai, sempre estava fent coses, casi casi no tenien temps per pensar en ells i elles i estaven tot el dia, amb molta feina. També eren molts i viure en aquell poblat era estar en un xivarri permanent: crits, nois i noies jugant, els peixaters i la resta de venedors cridant els preus del que venen, gairebé era com viure en un mercat en hora punta tot el dia. I us preguntareu…com podien viure tranquils i tranquil·les en aquesta situació?

Doncs es veu que quan ho necessitaven, marxaven tots i totes juntes d’excursió al seu refugi espiritual. I perquè ho feien? Doncs molt fàcil, era la seva manera de desconnectar amb la rutina, de tranquil·litzar-se, de reflexionar sobre ells i elles mateixes, de poder estar en pau i equilibri, de poder trobar-se, de poder retrobar l’AMOR i la CONFIANÇA i la SERENITAT.

Allà, ajudats pel savi del refugi, reflexionaven i jugaven, corrien i aprenien, i podien tornar al seu estimat poble, i conviure tots amb totes amb total serenitat, confiança i amor.

Sigueu vadellxevics, amics i amigues, i empreneu el vostre viatge espiritual.

D’aquesta manera ens van convidar als Llops i Daines a ser vadellxevics per dos dies i anar a dormir al refugi de Sant Salvador de les Espases en un viatge espiritual.

Dit i fet, per espirituals i excursionistes nosaltres! Després fer una descoberta de Olesa i descobrir qui és la patrona de la ciutat o frases fetes típiques del lloc vem trobar unes pistes del “tresor”. Nosaltres tot contents les vem seguir i vem trobar el mapa que ens portaria fins al refugi (bé, de fet eren cinc mapes que molt hàbilment vem ajuntar).

Sense por i amb molta energia ens vem posar les motxilles a l’esquena i alegria que anem a caminar! Xino-xano els quilòmetres anaven quedant enrere i a l’hora de dinar ja érem al refugi, amb unes vistes espectaculars i força gana.

Amb la panxa plena, vem passar la tarda visitant els voltants, tocant la guitarra i jugant. Ara descobríem una cova, després rèiem molt intentant fer figures humanes, o apreníem cançons noves i recordàvem les q ja sabíem.

Fins al vespre, en que ens vem trobar el refugi ple d’espelmes, encens i música tranquil·la. I damunt les taules, papers blancs (un per cadascú), on la resta ens escriurien allò que els agradava de nosaltres i allò que hauríem de millorar.

A la nit, després de sopar i arrasar amb els espaguetis amb crema de formatge del Pol, i per passar una miqueta el fred, ens vem introduir per la porta gran al meravellós món de les danses. Ni més ni menys que dotze seguides! Ja quan no podíem suar més i se’ns tancaven les pestanyes vem anar a dormir, ben calents i amb ganes de que tornés a sortir el sol.

Diumenge al matí, doncs, ens vem llevar ben d’hora, i just acabats de recollir on havíem dormit va aparèixer un grup d’excursionistes que pujaven allà a esmorzar. I quin esmorzar! Portaven de tot.

Però nosaltres, sense sentir cap mena d’enveja vem esmorzar amb els rajos d’un sol que no acabava d’escalfar, però alegrava l’ànima. Després d’esmorzar tocava recollir-ho tot, ja que sempre procurem deixar el món una mica millor de com l’hem trobat (com a mínim igual!).

Un cop tot ben net, motxilles a l’esquena i avall! Sempre es fa més curt el camí quan fa baixada… De seguida ens trobem a Olesa, dinem i, tot jugant a les pel·lícules, se’ns fa l’hora d’anar cap al tren.

I així acaba les aventures dels Llops i les Daines per les muntanyes d’Olesa! Ben aviat les fotografies, estigueu atentes!