Arxiu del Bloc

Excursió a Vilanova i la Geltrú (Castors i Llúdrigues)

El viatge a Caudiver continua:

Després d’intenses setmanes superant tots els problemes que  ens han aparegut per seguir amb el viatge, ens tocava arribar a una estació més llarga, de dos dies,  a Vilanova i la Geltrú.

Al arribar vem fer una caminada fins el fantàstic local que ens havien deixat al poble, un cop instal·lats vem rebre una visita especial; era el Bupdiver, un ésser estrany mig home mig gos vestit estrafolàriament.  Deia que venia de Caudiver i ens va donar dues noticies que no eren de bon grat, el tren que uneix el planeta Terra i Caudiver s’havia espatllat i com a conseqüència el Nil (que fa unes setmanes que el tenim de visita per les terres Caudiverenques) no podia tornar.

Més tard vem descobrir la veritable causa del no-funcionament del tren, un forat a la part posterior de un vagó va provocar que s’anés perdent gasolina fins que el tren va quedar buit de contingut per continuar funcionant. La mala sort va fer que aquesta gasolina arribés als peixos que els Bililis (una de les famílies que forma la unitat de Castors i Llúdrigues aquest any) van menjar aquell dia. Com a conseqüència de tot plegat els Bililis van perdre el sentit del gust i el nostre fantàstic tren no podia funcionar.

Un cop dinats, vem posar-nos a treballar per recuperar un sentit i una part tant important pels Bililis com és el gust. Tots junts vàrem trobar diferents situacions per intentar ajudar-los, des de tasts a cegues fins a l’elaboració d’autèntiques delicatessens per berenar. Tot plegat ens va servir per solucionar el primer problema…ELS BILILIS VAN RECUPERAR EL GUST!!

Ara bé, faltava arreglar el  tren. Per fer-ho vem pensar que si cadascú de nosaltres dibuixava el seu tren ideal amb tot allò que hi volia a dins, serviria perquè el tren seguis tirant endavant. I així va ser, vem omplir cada vagó de felicitat, diversió i bons pensaments i pel que sabem fins ara, no ens costa cap més problema.

Amb la cara de cansament ja present, quedava sopar, un far de bona nit i desplegar sacs i aïllants (tasca no sempre fàcil!) i bona nit!

El matí de diumenge ens va despertar amb un fantàstic sol itot just després d’esmorzar i recollir ens vem dirigir cap a la platja. Però no sempre és tot tan fàcil! Una cursa creuavaVilanova (sí, una cursa, per variar!) i vem haver de fer mans i mànigues per arribar fins a la sorra. Allà després d’enterrar companys a la sorra, fer infinits castells i túnels, algun partit de futbol i alguna tombarella, va arribar el moment de enviar-li un missatge al nostre estimat Nil que a dia d’avui encara el tenim ben lluny, i així ho vàrem fer;  amb les ulleres màgiques i mirant al punt exacte del cel, vem poder veure-hi Caudivder i d’aquesta manera esperem que el missatge l’hi hagi arribat. Tant de bo aviat rebem alguna noticia més…

I poc més, quedava posar-nos la motxila altre cop a l’esquena i tornar cap a Barcelona amb una aventura i un repte més superat, amb èxit i valors, per continuar endavant!

Fotos de l’excursió

Anuncis