Category Archives: Castors i Llúdrigues
Unitat de 6 a 8 anys
Excursió de Passos ’16 – Premià de Mar
8-9 d’Octubre, Premià de Mar.
Ens trobem a Pl. Catalunya, aquell dissabte vam poder dormir una mica més. Així doncs tot l’Agrupament ja hi som i agafem el tren cap al nostre destí.
Arribats a la casa de colònies, cada unitat va fer un pòster que representes la seva unitat i amb el seu color corresponent. Després vam dinar conjuntament amb germanor.
A la tarda comença l’eix. Ens remuntem el 1957, l’any que el nostre cau es va fundar. On l’escoltisme era molt diferent que ara, per exemple; els nens i nenes anaven separats, el pentinat, la roda, el símbol escolta i el lema de cada unitat.
Ens ve a visitar Baden Powell per fundar un nou Agrupament, és llavors quan primer veiem que nens i nens no veiem per que separar-los. Mica en mica anem avançant cap el present i ens desprenem de allò que ens distingia del passat. Seguidament ens vam separar en sis grups tot l’Agrupament i varem fer diverses activitats típiques o representatives de l’escoltisme, on, si la passaven obtenien espelmes que més endavant vam veure.
Al vespre ja ben sopats, vam veure el pastís del cau. Però faltaven espelmes!! Que no fem 60 anys? Doncs a buscar la resta! Així doncs varem buscar espelmes i espelmes fins casi tenir complert el pastís. Només ens en faltaven 6.
L’endemà al matí, arriben les famílies i comença l’esperada cerimònia dels passos. Primer de tot els infants van passant cap a una unitat més gran, començant pels infants nous de castors fins a caps. Així per cada any que passava d’unitat anava guanyant una espelma més. Un total de 6, les que ens faltaven per arribar a 60! Ja tenim el pastís complert!
Un cop tots els nens i nenes ja han passat d’unitat tota la tria de caps. Quin cap em tocarà? Serà aquell tan guay o l’altre que em té mania i m’esbronca? Seguidament els caps van sortir varies vegades, tot i que va costar en fer equips de caps finalment van sortir i van anar amb les unitats corresponents. Però no s’acaba aquí. Hi havia caps i quel·les que ens van deixar, persones que portaven molts anys com infants i com a caps. Persones que han deixat la seva marca al cau, el seu esforç, la seva opinió, persones que mai oblidarem. Gràcies per tot els que ens heu donat i heu donat al cau!
Excursió a Torrelles de Llobregat (Castors i Llúdrigues)
Doncs bé, sembla mentida que aquest any tant fantàstic, tant ple d’aventures i experiències per explicar, ja arribi al seu fi. Ni més ni menys que 6 excursions hem fet aquest any; Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, la Cellera de Ter (Caujunta) i finalment Torrelles de Llobregat.
Quin lloc més màgic, i només a 30 minuts de Barcelona!
Per arribari hauriem de suar una mica la samarreta i entrenar les cames per les mil i una rutes que farem durant el nostre trajecte pel cau. Ni més ni menys que 7’5km. Durant la caminada, els núvols van aguantar, ni deixaven pluja, ni tampoc deixaven passar el sol.
Els Castors i Llúdrigues ho vam fer en un obrir i tancar d’ulls. No ens atura res, a l’estiu farem una ruta de 30km (cridaven ells).
Un cop arribats a lloc, el gimnàs de l’Escola Sant Martí, cedit per l’Ajuntament, vam dinar i descansar una miqueta, dic una miqueta per que a l’escola hi havia “colxonetes”, una corda i barres on enfilar-se, que immediatament vam fer-nos oblidar el cansament.
Com que teniem ganes de mourens, vam fer cap al poble, on vam trobar un parc molt xulo. Una petita descoberta per saber més d’aquesta vila i després tota la tarda lliure, o això ens pensavem. Ens va venir a veure el Tivy!
Feia molt que no el veiem, però el recordavem perfectament, tot i que aquest cop venia sense la Divy.
Ens va explicar que l’havia perdut i ens va demanar que l’ajudessim a buscar-la seguint el sistema del Cluedo, pro era més haviat un Cauedo.
Va costar, pro finalment vam aconseguir descobrir on s’havia perdut, la hora, la roba que portava i el motiu. Li vam fer arribar al Tivy el que haviem descobert i a dormir.
L’endemà el matí ena va venir a despertar la Divy, per agrair-nos que la trobessim, i ens va dir que a Caudiver ja esperen la nostre arribada.
Ven esmorzats vam abandonar el gimnàs i vam passar la resta del matí al poble, refugiant-os de la calor buscant les ombres.
Casi no vam tenir temps de dinar que el bus que ens havia de tornar ja arribava.
Un camí de tornada molt tranquil, bus fins a Sant Vicenç dels Horts i després tren fins a Barcelona.
En fi, un cap de setmana caloros, vam quedar vermellets de cara, però contents del que vam aconseguir.
Ah per cert, el curs s’acaba però encara ens queda la cirereta del pastís: els Campaments d’Estiu! Qui sap, potser arribarem a Caudiver algun dia.
Campaments de Setmana Santa’16 (Castors i Llúdrigues)
ELS PRIMERS DE MOLTS
De les millors sensacions que hi ha després d’uns campaments és la d’estirar-te a l’estimat llit que portes tantes nits enyorant, tancar els ulls, respirar profund i recordar tots i cada un dels petits moments viscuts durant els campaments; la plantada de la tenda, clavar piquetes amb 
tota la força del món, no trobar res de res dins de la motxilla, aquelles nits amb fred, l’abraçada d’aquell amic o amiga quan t’ha vist trist, entrar al sac calentonet després d’estar una llarga estona buscant el pijama per la tenda, la sopeta calenta que ens han fet els intendents per sopar, despertar-te i aquell sol que t’escalfa, aquell bon dia que quina mandra que fa però que al final acaba sent divertit, tocar la guitarra, cantar una cançó tots junts, conèixer noves coreografies, aprendre a cordar-nos les botes, gelar-te les mans tot rentant plats, aquell joc tan divertit que han preparat els Caps, recollir el campament i adonar-te de com som capaços d’embrutar, jugar a reciclar cada deixalla que trobes, ajudar a preparar les galetes amb nocilla de l’esmorzar, que et deixin sucar tot el dit al pot i després llepar-lo com si t’hi anés la vida, aquella excursió amb unes vistes fantàstiques, les cadenes de massatge, compartir gustos i xerrades amb gent que veies llunyana, la recollida de l’últim dia que apareix tota la roba que creies perduda, perdre els coberts, la tornada cap a casa, baixar de l’autocar i veure a tots els pares i mares esperant, dir adéu a les persones amb qui ho has compartit gairebé tot durant uns quants dies…
Tot això són sensacions per alguns de nosaltres ja habituals, però que cada cop que les vius, són diferents, amb els seus detalls, la seva gràcia, amb nous personatges i amb somriures canviats. Però per alguns altres dels qui compartiu aquest escrit, seran sensacions viscudes per primer cop, o gairebé. I esperem que sigui el primer de molts, de moltíssims, perquè aquesta és la màgia de tot plegat, els petits moments de felicitat, que sumats fan tot uns campaments, aquests petits però grans moments que són els que acabem recordant amb un somriure.
I que més hem viscut durant els campaments? Doncs hem viscut una gran aventura, per la carta que ens havia arribat, ens citaven a un Congrés Galàctic per trobar una solució al mal, ja que en els últims temps s’estava sobreposant al bé. Però els Castors i Llúdrigues tenien doble feina, només arribar al terreny, en mig de la pluja, van apareixer del no-res 6 doctors que ens demanaven que els ajudessim a trobar la cura d’un virus que havia infectat a un futur no molt llunyà, que finalment va resultar que aquest virus era el mal, sort que gràcies el Congrés i a la feina dels Castors i Llúdrigues el vam poder combatre.
Tot i haver sigut uns campaments passats per aigua, i constantment aixoplugant-nos de la pluja, vam poder veure sortir el sol, que ens va facilitar poder fer una petita excursió per contemplar el paisatge de la comarca del Berguedà, travessar ponts penjants, i fins i tot veure algun esquirol saltant de branca a branca.
En fi, hem fet de tot, jocs, danses, excursions, hem menjat menjars de tots els tipus i de tots els gustos, gràcies a uns fantàstics intendents, ens hem conegut una mica més, hem somrigut, hem plorat, hem crescut tots una mica, ens hem fet un xic més autònoms, hem gaudit dels bons moments i hem après que els dolents no ho fossin tant, o almenys, a veure’ls i viure’ls d’una altra manera, i finalment hem fet el compromís i l’entrega de foulards (per fi tots ja en tenim!), que de ben segur que mai oblidaran.
Seguirem, oi tant que seguirem, que queda moltíssim per fer!
Excursió a Vilafranca del Penedès (Castors i Llúdrigues)
La 4ª excursió ja arribava!!! Es comentava que seria un cap de setmana ple de pluges, fred, vent…i fins i tot neu! Però res, la força de Caudiver devia fer bufar vents i no
vam patir gaire mal temps.
Vam sortir de Plaça Catalunya, hi havien Llops i Daines també, però de seguida ens vàrem separar i cap al tren que a Vilafranca del Penedès hi falta gent! Un cop arribats, una tímida pluja ens va rebre, però no ens va aturar i en un tres i no res ja érem al fantàstic i enorme Cau de l’AEiG Pere II i Sta Mª de Foix que ens deixaven. A més a més tenia un parc amb moltes diversions just al davant.
Després d’instal·lar-nos vam recordar el que havíem deixar a mitges a l’últim cau, la visita d’un misteriós personatge que tenia el nostre Magdalinesi (pels despitats el Magdalinesi és el mineral meravellós que fa funcionar totes les coses bones de Caudiver), i que tot i voler tornar-nos-el ens feia complir tot un seguit de premisses, com les de demostrar la nostre confiança, coneixença..
Un cop dinats i després de fer una descoberta molt divertida de Vilafranca, amb debat inclòs de si estàvem a la comarca de “El Penedès” o de “l’Alt Penedès”, vàrem rebre per primer cop la visita del personatge que ens guardava el Magdalinesi…era la Lili!!! Una nova “persona” de Caudiver, quina il·lusió. Vestia de lila, amb ulleres i duia molta alegria a sobre. Ella ens va explicar que per tornar-nos el mineral estimat havíem de demostrar una última virtut, ensenyar-nos, demostrar-nos que era per nosaltres la felicitat.
Sembla que ho vam aconseguir perquè després de dormir, esmorzar, presenciar una altre cursa, sí, una altre (ens persegueixen!) i fer una excursió per un camí preciós ple de vinyes vam trobar una carta de la Lili, sempre tant vergonyosa ella, on ens tornava el Magdalinesi i ens desitjava sort i encerts pel llarg viatge que estem fent.
Per poc més vam tenir temps, recollir, dinar i cap a Barcelona altre cop. Seria bonic dir que vam arribar sans i estalvis, però no va ser del tot així, vaja, sort que tot es va quedar en un ensurt.
El viatge a Caudiver continua, cada cop som més, amb més força, il·lusió i ganes, SOM-HI!
Cau de Carnaval’16
El passat 6 de febre, vam celebrar el Carnestoltes, el CAUrnaval. És d’aquelles dates que no fallen mai al Cau, per què ens encanta la disbauxa, ens encanta disfressar-nos, i al Carnaval tot si val. Així que l’Agrupament, una vegada més, participà al Carnaval que organitza la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia.
Aquesta vegada el tema triat va ser “El Cinema”, així és que el cau vam decidir disfresar-nos de pel·lícula, però no una qualsevol, no no, sinó que vam decidir anar de Monstres S.A., les disfresses havien de ser relacionaes amb aquesta película d’animació, així va ser que els Castors i Llúdrigues van decidir anar de Boo, els Llops i Daines de Mike Wazowski, els Ràngers i Noies Guia de Portes màgiques, els Pioners i Caravel·les de… bé, ells anaven de monstres, nens, una mica de tot, freestyle.
Vam començar la rua a Plaça Virreina, tot seguit vam anar a Plaça Diamant, on vam representar la Haka del Cau que haviem preparat abans.
La rua va seguir per diverses places de la Vila, on en cada una d’elles cada entitat feia la representació que havien preparat, fins acabar altre cop a Plaça Virreina. Allà ens esperava el bernear que ens havien preparat els TRUC de cada entitat. Mmmmm xocolata desfeta i brotxetes de fruita. Per llepar-se’n els dits.
Finalment, un CAUrnaval entretingut.
Excursió a Sant Pere de Ribes – La cerca del Magdalinezi (Castors i Llúdrigues)
Amb moltes ganes i il·lusió es plantejava la 3a excursió del curs.
Aquest cop ens aventuràvem a Sant Pere de Ribes, una zona poc explorada al cau.
Així que sortim de Plaça Universitat, per agafar un bus. Com? Un bus? Doncs si, aquesta vegada tocava anar amb bus, els trens ja els tenim molt vistos.
Dit i fet, uns castors molt neguitosos ens van oferir alegria tot el viatge.
Arribats a lloc, ens dirigim als locals on dormirem (gràcies a l’esplai Els Xulius per cedir-nos els seus locals), descarreguem i descansem, però no per gaire estona, ja que ens apareix un follet de Caudiver que ens informa que a la Cova Negra de St. Pere de Ribes i podrem trobar Magdalinezi, un mineral que proporciona energia al nostre estimat planeta. També ens avisa que anem preparats amb pinzells, per trobar-la amb suavitat i sobretot, que en cas de trobar-la, li transmetem bones vibracions, sentiments i parlem amb sinceritat, ja que un mal comportament la faria desaparèixer.
Tots molt valents, agafem la “motxilleta”, pinzells, cantimplora, el dinar i el foulard el coll i fem camí a la cova. Som molt bons exploradors, ja que la trobem amb facilitat. Mmmm quin mineral més maco, fa bona olor, es de colors preciosos i la seva forma és diferent.
La recompensa? Dinem!
Quan arribem altre cop al poble, és moment de agafar confiança amb el Magdalinezi, i per demostrar-li fem unes activitats de cohesió entre nosaltres i representem sentiments bons.
Cau la nit, quin dia, sembla que ja no pugui passar res més, però… PAM!:
– Caps, m’ha caigut una dent!
– A l’hora de dormir posa-la sota el coixí!
Tots ràpids a dormir, estem cansats i en cosa de minuts tot el rebombori es converteix en silenci. Els caps també, però a nosaltres ens fa l’efecte que només han passat 5 minuts quan ja sentim els primers castors desperts. És hora d’aixecar-se, que és Festa Major!
No podíem marxar de Sant Pere de Ribes sense anar a veure el Castell.
Quina casualitat, el follet de Caudiver ens estava esperant allà! Ens explica la història de les pedres: tot i que el pot sembli molt ple, sempre podem trobar la manera de posar-hi alguna cosa més.
Altre cop al poble, enmig de la gentada anem a veure la Gran Traca. Ostres que fort que peta. Tot seguit, la rua: diables, bastoners, diables, ballets, diables, pastorets, diables, balls de gitanes… Increïble.
Ui, però que tard que és. Agafem motxilles i anem a la parada del bus que ens tornarà a casa. M’entres l’esperem, fem un petit partit de futbol tot recordant aquesta bonica aventura.
Excursió a Vilanova i la Geltrú (Castors i Llúdrigues)
El viatge a Caudiver continua:
Després d’intenses setmanes superant tots els problemes que ens han aparegut per seguir amb el viatge, ens tocava arribar a una estació més llarga, de dos dies, a Vilanova i la Geltrú.
Al arribar vem fer una caminada fins el fantàstic local que ens havien deixat al poble, un cop instal·lats vem rebre una visita especial; era el Bupdiver, un ésser estrany mig home mig gos vestit estrafolàriament. Deia que venia de Caudiver i ens va donar dues noticies que no eren de bon grat, el tren que uneix el planeta Terra i Caudiver s’havia espatllat i com a conseqüència el Nil (que fa unes setmanes que el tenim de visita per les terres Caudiverenques) no podia tornar.
Més tard vem descobrir la veritable causa del no-funcionament del tren, un forat a la part posterior de un vagó va provocar que s’anés perdent gasolina fins que el tren va quedar buit de contingut per continuar funcionant. La mala sort va fer que aquesta gasolina arribés als peixos que els Bililis (una de les famílies que forma la unitat de Castors i Llúdrigues aquest any) van menjar aquell dia. Com a conseqüència de tot plegat els Bililis van perdre el sentit del gust i el nostre fantàstic tren no podia funcionar.
Un cop dinats, vem posar-nos a treballar per recuperar un sentit i una part tant important pels Bililis com és el gust. Tots junts vàrem trobar diferents situacions per intentar ajudar-los, des de tasts a cegues fins a l’elaboració d’autèntiques delicatessens per berenar. Tot plegat ens va servir per solucionar el primer problema…ELS BILILIS VAN RECUPERAR EL GUST!!
Ara bé, faltava arreglar el tren. Per fer-ho vem pensar que si cadascú de nosaltres dibuixava el seu tren ideal amb tot allò que hi volia a dins, serviria perquè el tren seguis tirant endavant. I així va ser, vem omplir cada vagó de felicitat, diversió i bons pensaments i pel que sabem fins ara, no ens costa cap més problema.
Amb la cara de cansament ja present, quedava sopar, un far de bona nit i desplegar sacs i aïllants (tasca no sempre fàcil!) i bona nit!
El matí de diumenge ens va despertar amb un fantàstic sol itot just després d’esmorzar i recollir ens vem dirigir cap a la platja. Però no sempre és tot tan fàcil! Una cursa creuavaVilanova (sí, una cursa, per variar!) i vem haver de fer mans i mànigues per arribar fins a la sorra. Allà després d’enterrar companys a la sorra, fer infinits castells i túnels, algun partit de futbol i alguna tombarella, va arribar el moment de enviar-li un missatge al nostre estimat Nil que a dia d’avui encara el tenim ben lluny, i així ho vàrem fer; amb les ulleres màgiques i mirant al punt exacte del cel, vem poder veure-hi Caudivder i d’aquesta manera esperem que el missatge l’hi hagi arribat. Tant de bo aviat rebem alguna noticia més…
I poc més, quedava posar-nos la motxila altre cop a l’esquena i tornar cap a Barcelona amb una aventura i un repte més superat, amb èxit i valors, per continuar endavant!
Cau de Nadal’15
Últim cau! Ohhh!
Però s’acosten les vacances! Ueee! Tot i que….amb el canvi climàtic fa més calor de lo normal, això fa que anem amb banyador, tovallola, gorra , xancletes, ulleres de sol, etc.
Iniciem fent grups barrejant-nos totes les unitats per diverses places de la vila de gràcia.Tots enlluernats i suats vam veure quins són els plats típics Nadalencs; després per grups vam preguntar a la gent: “Què desapareixeria del nostre Nadal amb el canvi climàtic”? Respostes molt interessants van sortir! Seguidament els infants i joves van preguntar a la gent del carrer Nadales i després les van cantar.
Un cop finalitzades totes les activitats vam tornar a Lluïsos, però…..on està el TIÓ??!! Vam trucar a “Mudances cargol, el seu Nadal on vol” i ens van portar el tió de seguida. Amb la col·laboració d’alguns pares i mares el vam cagar i ens va regalar un fanàtics turons i melindros per sucar a la xocolata! Eip! Que no s’acaben aquí els regals! Sembla que hi havia la lletra d’una cançó a lo “cau”, on finalment la vam cantar tots junts.
Després de la bona cantata anem a berenar el que ens ha cagat el tió. Una xocolata fet pels Truc amb uns exquisits melindros.
Bon Nadal i Bones Festes!
Excursió a Sant Feliu de Llobregat (Castors i Llúdrigues)
Era la primera excursió de Castors i Llúdrigues de l’any, per molts, la primera excursió amb al cau de la seva vida. Hi havien molt nervis, moltes emocions, dubtes, preguntes, però per sobre de tot, ganes de passar-ho molt bé.
Vam quedar a les 9:30h del dissabte a Pl.Catalunya. Sabiem que tots vindrien, havien funcionat les cadenes!
Un cop hi vam ser tots, motxilles a l’esquena i que començi l’aventura, no sense abans una gran sessió fotogràfica per part dels pares (fem una crida per aconseguir alguna d’aquestes fotos!). Últims petons, últimes abraçades, portat bé, fes cas als caps, passa-ho molt bé!, i ‘Hop!’ ja estem tots a l’andana. No hi ha temps a seure, arriba el tren.
Un viatge curt, anavam a Sant Feliu del Llobregat, molt aprop del famosissim Sant Vicenç dels Horts.
Un cop allà vam fer camí al cau on dormiriem. Agraïm al AEiG Nostra Dona de la Salut per deixar-nos aquests magnífics locals per dormir.
Un cops instal•lats, ens vam trobar a dos personatges perduts per el poble, la Diby i el Tiby. Ens van explicar que venien del Caudiver, un planeta on s’hi esta construint una nova societat amb els bons valors del planeta Terra. Els encarregats d’escollir quins són aquells valors i tot alló que es vol portar al Caudiver, són 4 famílies, estrictament seleccionades per els actuals habitants del Caudiver. Malauradament la Diby i el Tiby havien perdut els fulls on les tenien apuntades en el viatge.
Nosaltres, com a bons escoltes, ens vam oferir a ajudar-los. Vam trobar els papers de les 4 families (els Trefils, els Bililis, els Galumbos i els Dumpants), i quina va ser la nostre sorpressa? Eren a nosaltres els que buscaven! La Divy i el Tiby es van alegrar molt de trobar-nos, i ens van explicar com arribar al Caudiver: amb la T-Castors.
Encara emocionats per la notícia i la gran responsabilitat que ens donaven, vam tornar al cau per recargar forçes.
Haven dinat, els castors i llúdrigues de l’AEiG Nostra Dona de la Salut ens van voler conèixer i jugar amb nosaltres.
És va fer tard i ja estavem cansats, el millor seria anar a dormir. Aquest cop no vam tenir un conte, vam poder escoltar les històries de les nostres noves famílies. Uns venien de les muntanyes, els altres eren més de mar, uns tenien un restaurant, segur que entre totes aconseguirem trobar tot l’ho bo per portar-ho al Caudiver
L’endemà el matí ens vam aixecar MOLT d’hora. Des de primera hora es va demostrar que els castors i llúdrigues tindrien energia per estona. Així que el millor va ser no allargar-ho: agafar dinar, cantimplora, el foulard i algo d’abrig i tot seguit fer una petita excursioneta.
Tot un diumenge per passar en famílies.
Dinats, baixada cap al poble. Agafar motxilles i pujar al tren de tornada. En fi, una excursió que de ben segur que no oblidarem.
Excursió de Passos – Canyelles (El Pinar)
Dissabte 3 d’Octubre. 9:00h del matí.
Tot l’agrupament estàvem citats a sota el rellotge de Pl. Catalunya. Estava apunt de començar l’excursió més importants de l’any, aquella que quan la recordes tant et fa somriure com que et fa plorar, aquella en que els nens i nenes més grans de les seves unitats els hi toca seguir creixent i fan els “passos” cap a la nova unitat, aquell en que es dona la benvinguda als nous nenes i també els nous caps, però també es aquella en que s’acomiaden aquells que marxen, companys de tota la vida.
Però bé, estàvem a dissabte, encara quedava molta excursió per endavant. Amb la màxima puntualitat de sempre, vam fer camí cap a Vilafranca del Penedès. Un cop allà, castors, llúdrigues, llops i daines, es vam separar per anar a buscar el bus que ens deixaria davant de la casa de colònies: El Pinar. En canvi, els més grans del cau, ràngers i noies guies, pioners i caravel·les i els truc, van lligar-se bé les xiruques per començar a caminar cap a Canyelles, riu amunt.
Un cop arribats, instal·lats a la casa i amb la panxa plena, era moment de començar la gran festa. En els caps ens havien dit que aquesta setmana Lluïsos es mudava, i nosaltres ven preparats per l’ocasió així ho vam fer. Barrets de copa, corbata, camisa, americana… Tots ben vestits! Però inesperadament van arribar 4 operaris de Mudances Cargol (LA SEVA CASA ON VOL!), pel que sembla no havíem de mudar de roba, sinó de Caus!
Vam estar tota la tarda escollint i encaixant tot allò que volíem als nous Lluïsos, els nostres caus. Felicitat, alegria, motivació, amics, el foulard… Quina feinada! Ens vam allargar fins arribada la nit. Una petita pausa per sopar i altre cop a acabar la mudança. Aquesta vegada vam haver de corre, uns estranys volien interferir en el trasllat, però una vegada més vam sortir-ne victoriosos. Cansats, tots a dormir.
Encara no sortia el sol que ja ens havíem d’aixecar del llit, sempre hi ha qui intenta allargar uns minuts més el son, però hi havia molt a fer: motxilles, recollir i netejar la casa, rebre el pares i mares i preparar l’espai dels passos.
Un cop ja hi érem tots; comencem.
Entrada al cau als nous Castors i Llúdrigues. Castors i Llúdrigues de segon any, cap a Llops i Daines, Llops i Daines de tercer any, cap a Ràngers i Noies Guies, Ràngers i Noies Guies de tercer any, cap a Pioners i Caravel·les, Pioners i Caravel·les de tercer any, cap a Truc, Truc de segon any, passen a ser caps.
Els caps amb tot el trasllat ens hem oblidat de fer els equips de caps d’unitat! Improvisem unes petites proves, i que surtin els equips. Un cop els tenim tots, ens repartim per les nostres noves unitats amb les camises ja posades. Però ens en adonem que falten uns quants que no es dirigeixen a cap unitat. Ells s’acomiaden. Ens diuen les seves ultimes paraules, agraeixen de tot cor haver pogut formar part del projecte del cau. Cauen les primeres llàgrimes.
Ignasi, Martí, Lara, Pati, Piro, Mariona i Ruze, de veritat, mil gràcies per haver sigut caps, per haver entrar al cau. Allà on aneu, allà on estigueu, sempre amb al foulard i amb al cau al cor. Mai és tard per entrar al cau, però sempre sembla d’hora per marxar-ne.
Un cop tot ja esta més relaxat, les noves unitats dinen amb els seus nous caps. Es poden observar els bons cuiners i cuineres que hi han a l’agrupament. Fem”L’hora dels adéus”, i ens carreguem les motxilles per tornar a casa.
I així es van acabar, uns Passos que tots recordarem. Una gran excursió.
A.E. Lluïsos de Gràcia 