Excursió Vilafranca del Penedès (Pioners i Caravel·les)

Deu  de la matinada no esperava que acabarem
pels carrers de Vilafranca amb només mitja branca
Pioners i Caravel·les., caps liats.
Pioners i Caravel·les.

Doncs si, aquest cop els Pioners i Caravel·les quèiem perduts a la demarcació de BllGaP, a la capital de l’Alt Penedès; Vilafranca del Penedès.

Perquè anàvem a Vilafranca? Anàvem a menjar catànies? Potser volíem aprovar pressupostos? Potser anàvem a superar fites castelleres? No, cap d’aquestes coses, el que anàvem a fer era participar al “Oh Happy Caurnaval!”, un concurs per enfrontava a 4 (finalment 3) agrupacions (els Kambundu, els Bindonga, els Xamutu i els Liliapta) per decidir quina d’aquestes seria l’encarregada de realitzar l’acte central del Carnaval de Gobon (el más molon!). Un concurs molt serio, amb gent molt seria, presentadors molt serios, vestuaris molt serios, normes molt series i un merchandising que…. Un moment, preparant tot el concurs ens hem oblidat del merchandising! Calla, saps que farem, els hi direm aquests grups que es promocionin ells mateixos, a través de les xarxes socials (Whatsapp, Facebook i Instagram). En un inici no es posen d’acord en quina és la millor, estan dividits. Cada grup defensa una xarxa social i explica el perquè la que ells defensen és la més  adequada per arribar a més gent a l’hora de fer merchandising, el debat es calenta i finalment ens adonem que realment no estem defensant la nostre xarxa social, simplement ens dediquem a ridiculitzar les altres xarxes socials per demostrar que la nostre serà millor pel fet de que les altres dos són pitjors.

Un cop dinats i instal·lats al cau on dormirem i una mica més conscients de que signifiquen les xarxes socials,  els PiC’s de l’AEiG Pere II i Sta Mª de Foix (Vilafranca) ens convidem a fer uns jocs amb ells i fer germanor escolta. Roda de noms, el Pi, un Mocador una mica peculiar i finalment el joc estrella, el Salta foulards. Aprofitem per comentar que Lluïsos vam fer un molt bon paper, tot i així el nivell era molt alt. Ens acomiadem i esperem tornar-nos a trobar amb ells a la Jamborinada.

Amb tot aquest rebombori, els presentadors de l’”Oh Happy Carnaval!”tornen a aparèixer. No els hi ha agradat com s’ha fet reso del gran programa amb les xarxes socials, així és que tornaran a repetir-ho però d’una manera més tradicional, es donaran a conèixer entre els vilafranquins, així per entendre’ns amb llenguate de cau, direm que és una descoberta del poble.

Finalment, un cop cada grup ha acabat la descoberta, perdó, ja ha acabat de donar-se a conèixer, arriben els nervis, últims assajos, tothom es posa la roba més adequada i comença el concurs! Així en plan recordatori, el jurat, curiosament també són els presentadors del programa, valoraven vestuari, coreografia, adaptació de la cançó real, música escollida, posada en escena, maquillatge i la coordinació. Concurs molt igualat, els tres grups s’han preparat uns balls que “ho peten”. El jurat fa tres puntualitzacions a cada participant i es pren la nit per reflexionar qui es mereix ser el guanyador. Abans pro ens adonem que estem de Carnaval i ens falten mascares de caràcter festiu! Un i cada un de nosaltres en endinsem en el camí del lideratge personal, on al final en traurem la nostre mascara que ens definirà.

L’endemà sembla que se’ns ha enganxat el sac, ningú te pressa per despertar-se, sort en tenim del caps que són super responsable i desperten a tots els pioners. Ja és tard, així que lo millor serà netejar el cau (és un cau molt gran, hi havia molt a netejar) i anar a l’estació per agafar el tren que ens tornarà a casa. En lloc com a casa.

Ah per cert, els presentadors van tornar per donar-nos els resultats, som de cau i tal, però era un concurs molt serio i només pot haver-hi un guanyador, FELICITATS KAMBUNDU! (Si els voleu veure haureu de venir al Carnaval de Gobon, el más molon!)

Fotos

Excursió a Vilafranca del Penedès (Castors i Llúdrigues)

La 4ª excursió ja arribava!!! Es comentava que seria un cap de setmana ple de pluges, fred, vent…i fins i tot neu! Però res, la força de Caudiver devia fer bufar vents i no
vam patir gaire mal temps.

Vam sortir de Plaça Catalunya, hi havien Llops i Daines també, però de seguida ens vàrem separar i cap al tren que a Vilafranca del Penedès hi falta gent! Un cop arribats, una tímida pluja ens va rebre, però no ens va aturar i en un tres i no res ja érem al fantàstic i enorme Cau de l’AEiG Pere II i Sta Mª de Foix que ens deixaven. A més a més tenia un parc amb moltes diversions just al davant.

Després d’instal·lar-nos vam recordar el que havíem deixar a mitges a l’últim cau, la visita d’un misteriós personatge que tenia el nostre Magdalinesi (pels despitats el Magdalinesi és el mineral meravellós que fa funcionar totes les coses bones de Caudiver), i que tot i voler tornar-nos-el ens feia complir tot un seguit de premisses, com les de demostrar la nostre confiança, coneixença..

Un cop dinats i després de fer una descoberta molt divertida de Vilafranca, amb debat inclòs de si estàvem a la comarca de “El Penedès” o de “l’Alt Penedès”, vàrem rebre per primer cop la visita del personatge que ens guardava el Magdalinesi…era la Lili!!! Una nova “persona” de Caudiver, quina il·lusió. Vestia de lila, amb ulleres i duia molta alegria a sobre. Ella ens va explicar que per tornar-nos el mineral estimat havíem de demostrar una última virtut, ensenyar-nos, demostrar-nos que era per nosaltres la felicitat.

Sembla que ho vam aconseguir perquè després de dormir, esmorzar, presenciar una altre cursa, sí, una altre (ens persegueixen!) i fer una excursió per un camí preciós ple de vinyes vam trobar una carta de la Lili, sempre tant vergonyosa ella, on ens tornava el Magdalinesi i ens desitjava sort i encerts pel llarg viatge que estem fent.
Per poc més vam tenir temps, recollir, dinar i cap a Barcelona altre cop. Seria bonic dir que vam arribar sans i estalvis, però no va ser del tot així, vaja, sort que tot es va quedar en un ensurt.

El viatge a Caudiver continua, cada cop som més, amb més força, il·lusió i ganes, SOM-HI!

Fotos de l’excursió.