Pre-Campaments de Setmana Santa’15

Ja falta poc. D’aqui escasses hores ens trobarem tot l’agrupament per fer història; els Campaments de Setmana Sana’15 conjunts. Totes les unitats, des de Castors a Truc, farem pinya amb un objectiu comú, fer aquests Campaments inoblidables. Sabem que no serà fàcil, però l’emoció i les ganes que estem vivint en aquests últims dies ens fan percebre bones vibracions.Kaugwarts

Esperem que tots els alumnes hagin rebut la carta firmada per l’Albus Dumbledore, convidant-los a assistir al proper curs a Escola de Màgia i Bruixeria Kaugwarts. La quantitat de mussols que ens han retornat la confirmació ens ho ha deixat tot ven emmerdat.

Des de l’equip de caps us volem agrair a tots els pares i mares de l’agrupament, per la confiança que ens teniu donada. Gràcies.

Fins demà!

Carta d’un pare a la seva filla que va de colònies per primera vegada.

El dissabte comences una nova aventura, fas la primera sortida amb l’esplai i marxes a dormir fora de casa, espero que sigui la primera de moltes sortides més. Unes sortides en que espero que riguis molt, però que també ploris una miqueta, que et cansis fins a l’extenuació i que tot i això a la nit t’adormis tard després de passar una mica de por en un joc de nit i de jugar amb els lots ficada dins al sac de dormir fins que els caps s’enfadin i us els facin parar. Que mengis el que et cuinin uns nois de 16 anys que en diuen intendents i que no han cuinat un plat de macarrons en sa vida, però que els surten millor que els de casa. Que algun dia mengis salsitxes i arròs per esmorzar, i que per dinar només hi hagi pa amb melmelada. Que beneeixis la taula amb tots els amics i amigues sense menjar en cap taula, o que als caps se’ls acudeixi que algun dia el sopar es comença pels postres i s’acaba pel primer plat.

Espero que algun dia et facin mal les espatlles de carregar la motxilla durant llargues caminades però que alhora et sentis orgullosa de tu mateixa quan arribis al destí. Que les sabates arribin tan enfangades que no es vegi ni el color que tenen i que les puguis rentar en algun riu d’aigua cristalina. Que us entri aigua a la tenda en una nit de tormenta i que això sigui el millor record que tens d’aquella sortida. Que quan arribis a casa i obrim la motxilla, l’olor ens tombi d’esquena i a més hi trobem els mitjons d’algú altre. Que perdis la forquilla i que siguis capaç d’espavilar-te i improvisar-ne una amb una branca de boix. Que algun dia us perdeu ( per anar bé poqueta estona eh?), que dormis en llocs idílics amagada dins una tenda i també en un racó empolsinat d’alguna rectoria. Que cantis cançons acompanyada d’una guitarra quan es fa fosc i us acurruqueu tots junts abans d’anar a dormir. Que us estireu per veure les estrelles. Que passis una mica de fred, que passis una mica de gana, que t’enyoris una mica i també que oblidis durant algun dia completament als pares. Que corris, que saltis, que facis cabanes sota qualsevol arbre amb qualsevol cosa, que t’embrutis les mans i la cara. Que siguis un pirata, una índia, una astronauta, una exploradora…Que et posis el foulard al coll, al cap, lligat a la cama, penjant de la motxilla, sec o moll del dret o del revés. Que quan arribis a casa la cara de felicitat superi la de cansament.

Que coneguis nous llocs, nous amics, diferents maneres de fer i de ser, que passis vergonya ,que prenguis decisions, que siguis tu mateixa, que aprenguis a estimar el que tens, a organitzar-te, a opinar, a treballar en equip, a compartir i a ajudar als demés…

En definitiva, espero que et passi tot això perquè creixis,

Roger Vaqué-

Adaptació d’un escrit trobat per la xarxa d’un pare que escriu a la seva filla que se’n va de colònies, Un text que diu molt de tot el que representa viure el mon de l’esplai / escoltisme.

Posted on 27/03/2015, in Agrupament and tagged . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: