Excursió Montserrat – Esparreguera (Pioners i Caravel·les)

5-6 de Novembre. Primera excursió de l’any. Amb només un parell de caus previs, els Caps de Pioners i Caravel•les encaravem la primera prova.

Reunions eternes buscant la ruta, el lloc, les dinàmiques més adequades “La podem fer d’aquesta manera!” “Jo crec que d’aquesta altre pot anar millor”.
Ens plantem el dissabte a Plaça Espanya, tots super puntuals, sort que vam quedar amb temps. Pujem al tren amb els Rangers. En al tren, els Pioners al seu “rollo”, comentant la setmana, els caps, acabant de repassar l’excursió, la volem perfecte.

Així que arribem al Aeri de Montserrat, ens posem a caminar. Els Pioners van a la seva, són un grup molt unit, els caps som els “estrangers”, però poc a poc, caminant, el grup es desfà, aquell que es queda enrera, l’altre que camina molt ràpid… És en aquest moment on els caps decidim entrar amb força i fer-nos un lloc en aquest grup tant maco.

A la única parada que fem, abans de començar les eternes escales, els caps ens disfraçem d’avis sords per culpa del Timbaler del Bruc (si, erem els caps disfressats). Els PiC’s ens ajudaran a recuperar l’oida buscant cap el Monestir al Mossèn Torrès.

Arribats a dalt al Monestir, poc temps tenim de gaudir d’aquest màgic indret emblemàtic de Catalunya que ja ens posem a caminar dirrecció Esparraguera.

La baixada és màxim més fàcil que la pujada, això ho sap tothom!

Parada per dinar i altre cop a caminar. Els caps fem veure que ens perdem, anant a una direcció incorrecte, treiem el mapa per mirar bé si estem anant a Esparraguera o a ves a saber tu on (sempre de broma eh). Girem com aquell qui no vol la cosa, i ara si, direcció Esparreguera!

Aquesta segona part del camí no es tant maca, però si més no, no hi han pujades!

Aconseguim arribar a l’esplai d’Esparreguera just al moment que comença a ploure. Els caps ho teniem super calculat. Quins bons caps.

Tarda per descansar. Fem alguna activitat més tranquil·la, reflexió i autocrítica. Per després de sopar teniem pensada una altre activitat, però els Pioners es “flipen” amb un joc de improvitzacions teatrals. Ens ho mirem, per que realment ho fan molt bé, entra improvització i improvització sens tanquen el ulls i caiem adormits.

L’endemà al matí ja no plou, de fet fa un bon sol. 4 jocs més dinàmics per no pensar gaire ens ajudaràn a treure-ns les últimes lleganyes.

Decidim acabar passant el dia més tranquils, passejant per el poble, que resulta que fan castells. Però abans d’agafar el bus que ens tornarà, fem una última activitat, recuperem les fotos que havien fet els pioners per grups a l’últim cau i en fem una valoració. Arribem a la conclusió que a Barcelona hi ha de tot, felicitat, abús de poder, perfecció, companyeris-me, immigració, etc

Que cansat, i si pillem el bus i tallem el rollo?

FINS LA PRÒXIMA!

Att: Diari d’un cap de PiC’s

Fotos

img_9377

Anuncis

Posted on 06/11/2016, in Pioners i Caravel·les and tagged , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: