Excursió de Passos ’16 – Premià de Mar
8-9 d’Octubre, Premià de Mar.
Ens trobem a Pl. Catalunya, aquell dissabte vam poder dormir una mica més. Així doncs tot l’Agrupament ja hi som i agafem el tren cap al nostre destí.
Arribats a la casa de colònies, cada unitat va fer un pòster que representes la seva unitat i amb el seu color corresponent. Després vam dinar conjuntament amb germanor.
A la tarda comença l’eix. Ens remuntem el 1957, l’any que el nostre cau es va fundar. On l’escoltisme era molt diferent que ara, per exemple; els nens i nenes anaven separats, el pentinat, la roda, el símbol escolta i el lema de cada unitat.
Ens ve a visitar Baden Powell per fundar un nou Agrupament, és llavors quan primer veiem que nens i nens no veiem per que separar-los. Mica en mica anem avançant cap el present i ens desprenem de allò que ens distingia del passat. Seguidament ens vam separar en sis grups tot l’Agrupament i varem fer diverses activitats típiques o representatives de l’escoltisme, on, si la passaven obtenien espelmes que més endavant vam veure.
Al vespre ja ben sopats, vam veure el pastís del cau. Però faltaven espelmes!! Que no fem 60 anys? Doncs a buscar la resta! Així doncs varem buscar espelmes i espelmes fins casi tenir complert el pastís. Només ens en faltaven 6.
L’endemà al matí, arriben les famílies i comença l’esperada cerimònia dels passos. Primer de tot els infants van passant cap a una unitat més gran, començant pels infants nous de castors fins a caps. Així per cada any que passava d’unitat anava guanyant una espelma més. Un total de 6, les que ens faltaven per arribar a 60! Ja tenim el pastís complert!
Un cop tots els nens i nenes ja han passat d’unitat tota la tria de caps. Quin cap em tocarà? Serà aquell tan guay o l’altre que em té mania i m’esbronca? Seguidament els caps van sortir varies vegades, tot i que va costar en fer equips de caps finalment van sortir i van anar amb les unitats corresponents. Però no s’acaba aquí. Hi havia caps i quel·les que ens van deixar, persones que portaven molts anys com infants i com a caps. Persones que han deixat la seva marca al cau, el seu esforç, la seva opinió, persones que mai oblidarem. Gràcies per tot els que ens heu donat i heu donat al cau!
Sopar pares i caps’15-16
S’acosta el final de curs, això és sinònim de examens finals, preparatius de l’estiu, dossiers de campaments, casals, calor, etc, però també significa… SOPAR DE PARES!
Uau, els dies previs al sopar s’anunciaven baixes, algunes de molt doloroses, però els pares i mares de l’agrupament mai ens desaveu i vam acabar sent una gran colla.
La temàtica d’aquest any era Hollywood, així doncs els plats havien d’estar relacionats amb alguna pelicula. I havia de tot, Up!, Tomates verdes fritos, Charlie i la fàbrica de xocolata, Casablanca, Tauró I, II, III, Tomates verdes fritos, etc.
En fi, vam veure molta varietat, originalitat i imaginació. Cada any us supereu més i més, arriba un moment que no sabem si és per impressionar al caps o per aquesta “competició” sana que existeix però que ningú la vol reconeixer.
Un cop sopats, amb les panxes ben plenes, va arribar el torn del “PASSALABRANCA”, el magnífic joc que ens havien preparat la Comissió Famílies. Qualsevol similitut amb algun programa de televisió va ser pura coincidencia.
Mini-jocs, preguntes rebuscades i grans dots d’escoltisme van acabar sent una nit rodona.
L’any que ve més?
Excursió a Torrelles de Llobregat (Castors i Llúdrigues)
Doncs bé, sembla mentida que aquest any tant fantàstic, tant ple d’aventures i experiències per explicar, ja arribi al seu fi. Ni més ni menys que 6 excursions hem fet aquest any; Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, la Cellera de Ter (Caujunta) i finalment Torrelles de Llobregat.
Quin lloc més màgic, i només a 30 minuts de Barcelona!
Per arribari hauriem de suar una mica la samarreta i entrenar les cames per les mil i una rutes que farem durant el nostre trajecte pel cau. Ni més ni menys que 7’5km. Durant la caminada, els núvols van aguantar, ni deixaven pluja, ni tampoc deixaven passar el sol.
Els Castors i Llúdrigues ho vam fer en un obrir i tancar d’ulls. No ens atura res, a l’estiu farem una ruta de 30km (cridaven ells).
Un cop arribats a lloc, el gimnàs de l’Escola Sant Martí, cedit per l’Ajuntament, vam dinar i descansar una miqueta, dic una miqueta per que a l’escola hi havia “colxonetes”, una corda i barres on enfilar-se, que immediatament vam fer-nos oblidar el cansament.
Com que teniem ganes de mourens, vam fer cap al poble, on vam trobar un parc molt xulo. Una petita descoberta per saber més d’aquesta vila i després tota la tarda lliure, o això ens pensavem. Ens va venir a veure el Tivy!
Feia molt que no el veiem, però el recordavem perfectament, tot i que aquest cop venia sense la Divy.
Ens va explicar que l’havia perdut i ens va demanar que l’ajudessim a buscar-la seguint el sistema del Cluedo, pro era més haviat un Cauedo.
Va costar, pro finalment vam aconseguir descobrir on s’havia perdut, la hora, la roba que portava i el motiu. Li vam fer arribar al Tivy el que haviem descobert i a dormir.
L’endemà el matí ena va venir a despertar la Divy, per agrair-nos que la trobessim, i ens va dir que a Caudiver ja esperen la nostre arribada.
Ven esmorzats vam abandonar el gimnàs i vam passar la resta del matí al poble, refugiant-os de la calor buscant les ombres.
Casi no vam tenir temps de dinar que el bus que ens havia de tornar ja arribava.
Un camí de tornada molt tranquil, bus fins a Sant Vicenç dels Horts i després tren fins a Barcelona.
En fi, un cap de setmana caloros, vam quedar vermellets de cara, però contents del que vam aconseguir.
Ah per cert, el curs s’acaba però encara ens queda la cirereta del pastís: els Campaments d’Estiu! Qui sap, potser arribarem a Caudiver algun dia.
Excursió Sant Vicenç dels Horts (Ràngers i Noies Guia)
El 21-22 de Maig.
Els Ràngers i Noies Guia vam marxar d’excursió a sant Vicenç dels Horts. Allà vam estar en el cau de St. Vicnç.
El diumenge vam podeu gaudir amb els Ràngers i Noies Guia d’una esplèndida diada Castellera amb els Carallots de Sant Vicenç dels Horts.
Excursió a Olesa (Llops i Daines)
Hi havia una vegada fa molt i molt temps en un indret molt llunyà, una tribu anomenada “vadellxevics”, una tribu màgica amb un passat molt i molt llarg i ple d’històries divertides i interessants. Com ja sabreu, venien de ser dues tribus diferents (els bouxevics I els vacaxevics), que després de moltes aventures es van ajuntar.
Aquesta tribu no parava mai, sempre estava fent coses, casi casi no tenien temps per pensar en ells i elles i estaven tot el dia, amb molta feina. També eren molts i viure en aquell poblat era estar en un xivarri permanent: crits, nois i noies jugant, els peixaters i la resta de venedors cridant els preus del que venen, gairebé era com viure en un mercat en hora punta tot el dia. I us preguntareu…com podien viure tranquils i tranquil·les en aquesta situació?
Doncs es veu que quan ho necessitaven, marxaven tots i totes juntes d’excursió al seu refugi espiritual. I perquè ho feien? Doncs molt fàcil, era la seva manera de desconnectar amb la rutina, de tranquil·litzar-se, de reflexionar sobre ells i elles mateixes, de poder estar en pau i equilibri, de poder trobar-se, de poder retrobar l’AMOR i la CONFIANÇA i la SERENITAT.
Allà, ajudats pel savi del refugi, reflexionaven i jugaven, corrien i aprenien, i podien tornar al seu estimat poble, i conviure tots amb totes amb total serenitat, confiança i amor.
Sigueu vadellxevics, amics i amigues, i empreneu el vostre viatge espiritual.
D’aquesta manera ens van convidar als Llops i Daines a ser vadellxevics per dos dies i anar a dormir al refugi de Sant Salvador de les Espases en un viatge espiritual.
Dit i fet, per espirituals i excursionistes nosaltres! Després fer una descoberta de Olesa i descobrir qui és la patrona de la ciutat o frases fetes típiques del lloc vem trobar unes pistes del “tresor”. Nosaltres tot contents les vem seguir i vem trobar el mapa que ens portaria fins al refugi (bé, de fet eren cinc mapes que molt hàbilment vem ajuntar).
Sense por i amb molta energia ens vem posar les motxilles a l’esquena i alegria que anem a caminar! Xino-xano els quilòmetres anaven quedant enrere i a l’hora de dinar ja érem al refugi, amb unes vistes espectaculars i força gana.
Amb la panxa plena, vem passar la tarda visitant els voltants, tocant la guitarra i jugant. Ara descobríem una cova, després rèiem molt intentant fer figures humanes, o apreníem cançons noves i recordàvem les q ja sabíem.
Fins al vespre, en que ens vem trobar el refugi ple d’espelmes, encens i música tranquil·la. I damunt les taules, papers blancs (un per cadascú), on la resta ens escriurien allò que els agradava de nosaltres i allò que hauríem de millorar.
A la nit, després de sopar i arrasar amb els espaguetis amb crema de formatge del Pol, i per passar una miqueta el fred, ens vem introduir per la porta gran al meravellós món de les danses. Ni més ni menys que dotze seguides! Ja quan no podíem suar més i se’ns tancaven les pestanyes vem anar a dormir, ben calents i amb ganes de que tornés a sortir el sol.
Diumenge al matí, doncs, ens vem llevar ben d’hora, i just acabats de recollir on havíem dormit va aparèixer un grup d’excursionistes que pujaven allà a esmorzar. I quin esmorzar! Portaven de tot.
Però nosaltres, sense sentir cap mena d’enveja vem esmorzar amb els rajos d’un sol que no acabava d’escalfar, però alegrava l’ànima. Després d’esmorzar tocava recollir-ho tot, ja que sempre procurem deixar el món una mica millor de com l’hem trobat (com a mínim igual!).
Un cop tot ben net, motxilles a l’esquena i avall! Sempre es fa més curt el camí quan fa baixada… De seguida ens trobem a Olesa, dinem i, tot jugant a les pel·lícules, se’ns fa l’hora d’anar cap al tren.
I així acaba les aventures dels Llops i les Daines per les muntanyes d’Olesa! Ben aviat les fotografies, estigueu atentes!
Hem trobat el Marc! (Llops i Daines)
Després de que segrestessin el Marc a Terrassa, i de la visita de les Sàvies de la FOCA, els Llops i les Daines estàvem cada cop més a prop de trobar per fi el Marc i rescatar-lo! Tant a prop que un dia vem rebre aquest vídeo:
I quina va ser la nostra sorpresa en veure que ens havien deixat un mapa on hi sortia on tenien el Marc amagat. I a sobre, era just al costat! Així que ens vem posar a caminar i poc després ja érem davant del que ens havien dit que era la seu de Blackhill.
Abans d’entrar, però, vem ballar i cridar ben fort la Hacka del Respecte, per tal de foragitar els segrestadors. I va funcionar, perquè quan vem entrar a dintre no hi havia ningú. Ningú? Bé, de fet hi havia una sola persona: el Marc!
Ens va explicar que fins feia ben poc estaven els seus segrestadors per allà, però que en sentir-nos havien marxat corrent, tot deixant aquell magnífic local lliure per a qui volgués utilitzar-lo. I les joves del barri ho van aprofitar. Però això ja és una altra història…
Nosaltres vem celebrar que per fi, un mes després, tornàvem a estar totes juntes i havíem aconseguit derrotar Blackhill i rescatar el Marc. I se’ns acudeixen poques formes millors de fer-ho que amb una xocolatada!
Excursió a Terrassa (Llops i Daines)
Amb aquest vídeo, els Llops i les Daines vem marxar un matí de desembre cap a Terrassa, a veure què ens esperava allà i quina actuació ens havien preparat.
El primer, però, anar al cau de l’AEiG Torrent de les Bruixes, que molt amablement ens el van deixar per tot el cap de setmana. Un cop acomodats, vem demostrar les nostres habilitats i talents fent un CAUsting, on cadascuna de nosaltes va treure l’artista que porta a dins, ja sigui pintant, ballant o fent el pallasso.
Després de dinar, vam seguir unes pistes que vam trobar que, entre prova i prova, ens van dur per tota Terrassa de totes les formes possibles!
Ja al vespre, quan vem tornar al cau i vam realitzar la última de les proves, el nostre misteriós mecenes ens va deixar un vídeo amb una targeta que ens felicitava. Però el vídeo duia una sorpresa…
Algú havia segrestat el Marc! Després de la sorpresa inicial, ens vem tranquil·litzar i fer servir el cap. Què havíem de fer a continuació? Perquè teníem clar que rescataríem el Marc. Així que ens vem distribuir en dos grups, i mentre uns buscaven pistes per tot el cau, la resta miraven un altre cop el vídeo buscant pistes.
A l’hora de sopar, el que podíem saber era que ho havia fet un tal “Blackhill” i que ni ell ni el Marc ja no es trobaven a Terrassa. Poc més hi podíem fer, així que després de sopar (i de presentar-nos els nostres companys de descans, els peluixos que ens acompanyen cada nit al món dels somnis) vem anar a dormir.
L’endemà al matí, ja amb forces renovades, el cap clar i moltes idees, ens vem trobar una carta (quantes cartes vem rebre en només dos dies!) d’una organització, la FOCA (Federació Organitzativa de Caumpanyies Autogestionades) que ens explicava que feia anys que lluitaven contra Blackhill, i si demostràvem ser una autèntica Caumpanyia (es veu que últimament hi ha molts impostors…) ens facilitarien tota la informació que havien anat recopilant al llarg dels anys per ajudar-nos.
Oh i tant que som una Caumpanyia auntèntica, i de les millors! Només ens va fer falta un matí per demostrar-ho, i entre jocs i riures poc a poc vam anar aconseguit informació sobre què li havia passat al Marc. Voleu saber com continua? Llegiu la següent part de la història aquí…
I si voleu veure les fotos, aquí les teniu!
Cau Matinal als Bunkers (Ràngers i Noies Guia)
16 d’abril. Cau Matinal els Bunkers.
Sortida des del cau, creuem el Parc Güell i arribem finalment als Bunkers.
Un matí calorós d’abril i unes vistes precioses de Barcelona.
Campaments de Setmana Santa’16 (Castors i Llúdrigues)
ELS PRIMERS DE MOLTS
De les millors sensacions que hi ha després d’uns campaments és la d’estirar-te a l’estimat llit que portes tantes nits enyorant, tancar els ulls, respirar profund i recordar tots i cada un dels petits moments viscuts durant els campaments; la plantada de la tenda, clavar piquetes amb 
tota la força del món, no trobar res de res dins de la motxilla, aquelles nits amb fred, l’abraçada d’aquell amic o amiga quan t’ha vist trist, entrar al sac calentonet després d’estar una llarga estona buscant el pijama per la tenda, la sopeta calenta que ens han fet els intendents per sopar, despertar-te i aquell sol que t’escalfa, aquell bon dia que quina mandra que fa però que al final acaba sent divertit, tocar la guitarra, cantar una cançó tots junts, conèixer noves coreografies, aprendre a cordar-nos les botes, gelar-te les mans tot rentant plats, aquell joc tan divertit que han preparat els Caps, recollir el campament i adonar-te de com som capaços d’embrutar, jugar a reciclar cada deixalla que trobes, ajudar a preparar les galetes amb nocilla de l’esmorzar, que et deixin sucar tot el dit al pot i després llepar-lo com si t’hi anés la vida, aquella excursió amb unes vistes fantàstiques, les cadenes de massatge, compartir gustos i xerrades amb gent que veies llunyana, la recollida de l’últim dia que apareix tota la roba que creies perduda, perdre els coberts, la tornada cap a casa, baixar de l’autocar i veure a tots els pares i mares esperant, dir adéu a les persones amb qui ho has compartit gairebé tot durant uns quants dies…
Tot això són sensacions per alguns de nosaltres ja habituals, però que cada cop que les vius, són diferents, amb els seus detalls, la seva gràcia, amb nous personatges i amb somriures canviats. Però per alguns altres dels qui compartiu aquest escrit, seran sensacions viscudes per primer cop, o gairebé. I esperem que sigui el primer de molts, de moltíssims, perquè aquesta és la màgia de tot plegat, els petits moments de felicitat, que sumats fan tot uns campaments, aquests petits però grans moments que són els que acabem recordant amb un somriure.
I que més hem viscut durant els campaments? Doncs hem viscut una gran aventura, per la carta que ens havia arribat, ens citaven a un Congrés Galàctic per trobar una solució al mal, ja que en els últims temps s’estava sobreposant al bé. Però els Castors i Llúdrigues tenien doble feina, només arribar al terreny, en mig de la pluja, van apareixer del no-res 6 doctors que ens demanaven que els ajudessim a trobar la cura d’un virus que havia infectat a un futur no molt llunyà, que finalment va resultar que aquest virus era el mal, sort que gràcies el Congrés i a la feina dels Castors i Llúdrigues el vam poder combatre.
Tot i haver sigut uns campaments passats per aigua, i constantment aixoplugant-nos de la pluja, vam poder veure sortir el sol, que ens va facilitar poder fer una petita excursió per contemplar el paisatge de la comarca del Berguedà, travessar ponts penjants, i fins i tot veure algun esquirol saltant de branca a branca.
En fi, hem fet de tot, jocs, danses, excursions, hem menjat menjars de tots els tipus i de tots els gustos, gràcies a uns fantàstics intendents, ens hem conegut una mica més, hem somrigut, hem plorat, hem crescut tots una mica, ens hem fet un xic més autònoms, hem gaudit dels bons moments i hem après que els dolents no ho fossin tant, o almenys, a veure’ls i viure’ls d’una altra manera, i finalment hem fet el compromís i l’entrega de foulards (per fi tots ja en tenim!), que de ben segur que mai oblidaran.
Seguirem, oi tant que seguirem, que queda moltíssim per fer!
Excursió Esplugues de Llobregat (Ràngers i Noies Guia)
El cap de setmana 27-28 de Febrer vam fer la 4rt excursió del curs.
Tots puntuals a les 10h a Zona Universitària on els Ràngers i Noies Guia es van separar per grups per fer un prova de supervivència fins dissabte a la tarda. Vam agafar tots els tram i cada grup baixava a parades diferents, el nostre punt de trobada era la plaça de la vila de St. Feliu de Llobregat.
Cada grup tenia un mapa amb un recorregut diferent hi havia d’anar obrint sobres en cada punt del mapa on hi deien proves a fer durant el dia. El nostre punt de trobada era la plaça de la vila de St. Feliu de Llobregat.
Un cop reunits tots ens vam dirigir cap el cau, de metres ens anàvem explicant anècdotes que ens havien anat passat durant el dia. Algunes eren molt divertides i increïbles!
Amb tot això, ens vam equivocar i no dormíem a St. Feliu sinó a Esplugues! Vam agafar el tren camí el cau, i amb la capalina i ben tapats perquè va començar a ploure que hi havia bassals d’aigua molt grans. Arribem al cau ben mullats i ràpid sopem sota un porxo aixuplugats.
L’endemà el matí per sort va sortir el sol i els bassals es van anar assecant. Vam esmorzar per agafar energia i vam caminar fins a un parc molt bonic. Allà vam fer jocs i alguns els havien preparat els ràngers per tothom. Més endavant vam fer una activitat prèvia el compromís per campaments, ja que era l’excursió just la de abans. Va ser una dinàmica molt interessant, introspectiva i autocrítica tant pels ràngers com per nosaltres, els caps. En vam treure molt profit que per campaments el vam acabar de rodonir en el compromís.
Ja es feia tard, vam dinar i motxilles amunt per agafar el tren cap a Pl.Catalunya. Una excursió molt per explorar i descobrir el poble. Ja cansants ens vam despedir i fins el cau seguent!
(Fotos pendent de penjar)
A.E. Lluïsos de Gràcia 