Excursió Sant Vicenç dels Horts (Ràngers i Noies Guia)

El 21-22 de Maig.

Els Ràngers i Noies Guia vam marxar d’excursió a sant Vicenç dels Horts. Allà vam estar en el cau de St. Vicnç.

El diumenge vam podeu gaudir amb els Ràngers i Noies Guia d’una esplèndida diada Castellera amb els Carallots de Sant Vicenç dels Horts.

Fotos

sant-vicenc-dels-horts15

Anuncis

Excursió a Olesa (Llops i Daines)

Hi havia una vegada fa molt i molt temps en un indret molt llunyà, una tribu anomenada “vadellxevics”, una tribu màgica amb un passat molt i molt llarg i ple d’històries divertides i interessants. Com ja sabreu, venien de ser dues tribus diferents (els bouxevics I els vacaxevics), que després de moltes aventures es van ajuntar.

Aquesta tribu no parava mai, sempre estava fent coses, casi casi no tenien temps per pensar en ells i elles i estaven tot el dia, amb molta feina. També eren molts i viure en aquell poblat era estar en un xivarri permanent: crits, nois i noies jugant, els peixaters i la resta de venedors cridant els preus del que venen, gairebé era com viure en un mercat en hora punta tot el dia. I us preguntareu…com podien viure tranquils i tranquil·les en aquesta situació?

Doncs es veu que quan ho necessitaven, marxaven tots i totes juntes d’excursió al seu refugi espiritual. I perquè ho feien? Doncs molt fàcil, era la seva manera de desconnectar amb la rutina, de tranquil·litzar-se, de reflexionar sobre ells i elles mateixes, de poder estar en pau i equilibri, de poder trobar-se, de poder retrobar l’AMOR i la CONFIANÇA i la SERENITAT.

Allà, ajudats pel savi del refugi, reflexionaven i jugaven, corrien i aprenien, i podien tornar al seu estimat poble, i conviure tots amb totes amb total serenitat, confiança i amor.

Sigueu vadellxevics, amics i amigues, i empreneu el vostre viatge espiritual.

D’aquesta manera ens van convidar als Llops i Daines a ser vadellxevics per dos dies i anar a dormir al refugi de Sant Salvador de les Espases en un viatge espiritual.

Dit i fet, per espirituals i excursionistes nosaltres! Després fer una descoberta de Olesa i descobrir qui és la patrona de la ciutat o frases fetes típiques del lloc vem trobar unes pistes del “tresor”. Nosaltres tot contents les vem seguir i vem trobar el mapa que ens portaria fins al refugi (bé, de fet eren cinc mapes que molt hàbilment vem ajuntar).

Sense por i amb molta energia ens vem posar les motxilles a l’esquena i alegria que anem a caminar! Xino-xano els quilòmetres anaven quedant enrere i a l’hora de dinar ja érem al refugi, amb unes vistes espectaculars i força gana.

Amb la panxa plena, vem passar la tarda visitant els voltants, tocant la guitarra i jugant. Ara descobríem una cova, després rèiem molt intentant fer figures humanes, o apreníem cançons noves i recordàvem les q ja sabíem.

Fins al vespre, en que ens vem trobar el refugi ple d’espelmes, encens i música tranquil·la. I damunt les taules, papers blancs (un per cadascú), on la resta ens escriurien allò que els agradava de nosaltres i allò que hauríem de millorar.

A la nit, després de sopar i arrasar amb els espaguetis amb crema de formatge del Pol, i per passar una miqueta el fred, ens vem introduir per la porta gran al meravellós món de les danses. Ni més ni menys que dotze seguides! Ja quan no podíem suar més i se’ns tancaven les pestanyes vem anar a dormir, ben calents i amb ganes de que tornés a sortir el sol.

Diumenge al matí, doncs, ens vem llevar ben d’hora, i just acabats de recollir on havíem dormit va aparèixer un grup d’excursionistes que pujaven allà a esmorzar. I quin esmorzar! Portaven de tot.

Però nosaltres, sense sentir cap mena d’enveja vem esmorzar amb els rajos d’un sol que no acabava d’escalfar, però alegrava l’ànima. Després d’esmorzar tocava recollir-ho tot, ja que sempre procurem deixar el món una mica millor de com l’hem trobat (com a mínim igual!).

Un cop tot ben net, motxilles a l’esquena i avall! Sempre es fa més curt el camí quan fa baixada… De seguida ens trobem a Olesa, dinem i, tot jugant a les pel·lícules, se’ns fa l’hora d’anar cap al tren.

I així acaba les aventures dels Llops i les Daines per les muntanyes d’Olesa! Ben aviat les fotografies, estigueu atentes!

Hem trobat el Marc! (Llops i Daines)

Després de que segrestessin el Marc a Terrassa, i de la visita de les Sàvies de la FOCA, els Llops i les Daines estàvem cada cop més a prop de trobar per fi el Marc i rescatar-lo! Tant a prop que un dia vem rebre aquest vídeo:

I quina va ser la nostra sorpresa en veure que ens havien deixat un mapa on hi sortia on tenien el Marc amagat. I a sobre, era just al costat! Així que ens vem posar a caminar i poc després ja érem davant del que ens havien dit que era la seu de Blackhill.

Abans d’entrar, però, vem ballar i cridar ben fort la Hacka del Respecte, per tal de foragitar els segrestadors. I va funcionar, perquè quan vem entrar a dintre no hi havia ningú. Ningú? Bé, de fet hi havia una sola persona: el Marc!

Ens va explicar que fins feia ben poc estaven els seus segrestadors per allà, però que en sentir-nos havien marxat corrent, tot deixant aquell magnífic local lliure per a qui volgués utilitzar-lo. I les joves del barri ho van aprofitar. Però això ja és una altra història…

Nosaltres vem celebrar que per fi, un mes després, tornàvem a estar totes juntes i havíem aconseguit derrotar Blackhill i rescatar el Marc. I se’ns acudeixen poques formes millors de fer-ho que amb una xocolatada!

Excursió a Terrassa (Llops i Daines)

 

Amb aquest vídeo, els Llops i les Daines vem marxar un matí de desembre cap a Terrassa, a veure què ens esperava allà i quina actuació ens havien preparat.

El primer, però, anar al cau de l’AEiG Torrent de les Bruixes, que molt amablement ens el van deixar per tot el cap de setmana. Un cop acomodats, vem demostrar les nostres habilitats i talents fent un CAUsting, on cadascuna de nosaltes va treure l’artista que porta a dins, ja sigui pintant, ballant o fent el pallasso.

Després de dinar, vam seguir unes pistes que vam trobar que, entre prova i prova, ens van dur per tota Terrassa de totes les formes possibles!

DSC_0155

Ja al vespre, quan vem tornar al cau i vam realitzar la última de les proves, el nostre misteriós mecenes ens va deixar un vídeo amb una targeta que ens felicitava. Però el vídeo duia una sorpresa…

Algú havia segrestat el Marc! Després de la sorpresa inicial, ens vem tranquil·litzar i fer servir el cap. Què havíem de fer a continuació? Perquè teníem clar que rescataríem el Marc. Així que ens vem distribuir en dos grups, i mentre uns buscaven pistes per tot el cau, la resta miraven un altre cop el vídeo buscant pistes.

A l’hora de sopar, el que podíem saber era que ho havia fet un tal “Blackhill” i que ni ell ni el Marc ja no es trobaven a Terrassa. Poc més hi podíem fer, així que després de sopar (i de presentar-nos els nostres companys de descans, els peluixos que ens acompanyen cada nit al món dels somnis) vem anar a dormir.

L’endemà al matí, ja amb forces renovades, el cap clar i moltes idees, ens vem trobar una carta (quantes cartes vem rebre en només dos dies!) d’una organització, la FOCA (Federació Organitzativa de Caumpanyies Autogestionades) que ens explicava que feia anys que lluitaven contra Blackhill, i si demostràvem ser una autèntica Caumpanyia (es veu que últimament hi ha molts impostors…) ens facilitarien tota la informació que havien anat recopilant al llarg dels anys per ajudar-nos.

DSC_0293.jpg

Oh i tant que som una Caumpanyia auntèntica, i de les millors! Només ens va fer falta un matí per demostrar-ho, i entre jocs i riures poc a poc vam anar aconseguit informació sobre què li havia passat al Marc. Voleu saber com continua? Llegiu la següent part de la història aquí

I si voleu veure les fotos, aquí les teniu!

Cau Matinal als Bunkers (Ràngers i Noies Guia)

16 d’abril. Cau Matinal els Bunkers.

Sortida des del cau, creuem el Parc Güell i arribem finalment als Bunkers.

Un matí calorós d’abril i unes vistes precioses de Barcelona.

Fotos

bunkers27

Campaments de Setmana Santa’16 (Castors i Llúdrigues)

ELS PRIMERS DE MOLTS

De les millors sensacions que hi ha després d’uns campaments és la d’estirar-te a l’estimat llit que portes tantes nits enyorant, tancar els ulls, respirar profund i recordar tots i cada un dels petits moments viscuts durant els campaments; la plantada de la tenda, clavar piquetes amb Campaments SS'16tota la força del món, no trobar res de res dins de la motxilla, aquelles nits amb fred, l’abraçada d’aquell amic o amiga quan t’ha vist trist, entrar al sac calentonet després d’estar una llarga estona buscant el pijama per la tenda, la sopeta calenta que ens han fet els intendents per sopar, despertar-te i aquell sol que t’escalfa, aquell bon dia que quina mandra que fa però que al final acaba sent divertit, tocar la guitarra, cantar una cançó tots junts, conèixer noves coreografies, aprendre a cordar-nos les botes, gelar-te les mans tot rentant plats, aquell joc tan divertit que han preparat els Caps, recollir el campament i adonar-te de com som capaços d’embrutar, jugar a reciclar cada deixalla que trobes, ajudar a preparar les galetes amb nocilla de l’esmorzar, que et deixin sucar tot el dit al pot i després llepar-lo com si t’hi anés la vida, aquella excursió amb unes vistes fantàstiques, les cadenes de massatge, compartir gustos i xerrades amb gent que veies llunyana, la recollida de l’últim dia que apareix tota la roba que creies perduda, perdre els coberts, la tornada cap a casa, baixar de l’autocar i veure a tots els pares i mares esperant, dir adéu a les persones amb qui ho has compartit gairebé tot durant uns quants dies…

Tot això són sensacions per alguns de nosaltres ja habituals, però que cada cop que les vius, són diferents, amb els seus detalls, la seva gràcia, amb nous personatges i amb somriures canviats. Però per alguns altres dels qui compartiu aquest escrit, seran sensacions viscudes per primer cop, o gairebé. I esperem que sigui el primer de molts, de moltíssims, perquè aquesta és la màgia de tot plegat, els petits moments de felicitat, que sumats fan tot uns campaments, aquests petits però grans moments que són els que acabem recordant amb un somriure.

I que més hem viscut durant els campaments? Doncs hem viscut una gran aventura, per la carta que ens havia arribat, ens citaven a un Congrés Galàctic per trobar una solució al mal, ja que en els últims temps s’estava sobreposant al bé. Però els Castors i Llúdrigues tenien doble feina, només arribar al terreny, en mig de la pluja, van apareixer del no-res 6 doctors que ens demanaven que els ajudessim a trobar la cura d’un virus que havia infectat a un futur no molt llunyà, que finalment va resultar que aquest virus era el mal, sort que gràcies el Congrés i a la feina dels Castors i Llúdrigues el vam poder combatre.

Tot i haver sigut uns campaments passats per aigua, i constantment aixoplugant-nos de la pluja, vam poder veure sortir el sol, que ens va facilitar poder fer una petita excursió per contemplar el paisatge de la comarca del Berguedà, travessar ponts penjants, i fins i tot veure algun esquirol saltant de branca a branca.

En fi, hem fet de tot, jocs, danses, excursions, hem menjat menjars de tots els tipus i de tots els gustos, gràcies a uns fantàstics intendents, ens hem conegut una mica més, hem somrigut, hem plorat, hem crescut tots una mica, ens hem fet un xic més autònoms, hem gaudit dels bons moments i hem après que els dolents no ho fossin tant, o almenys, a veure’ls i viure’ls d’una altra manera, i finalment hem fet el compromís i l’entrega de foulards (per fi tots ja en tenim!), que de ben segur que mai oblidaran.

Seguirem, oi tant que seguirem, que queda moltíssim per fer!

Fotos dels campaments

Excursió Esplugues de Llobregat (Ràngers i Noies Guia)

El cap de setmana 27-28 de Febrer vam fer la 4rt excursió del curs.

Tots puntuals a les 10h a Zona Universitària on els Ràngers i Noies Guia es van separar per grups per fer un prova de supervivència fins dissabte a la tarda. Vam agafar tots els tram i cada grup baixava a parades diferents, el nostre punt de trobada era la plaça de la vila de St. Feliu de Llobregat.

Cada grup tenia un mapa amb un recorregut diferent hi havia d’anar obrint sobres en cada punt del mapa on hi deien proves a fer durant el dia. El nostre punt de trobada era la plaça de la vila de St. Feliu de Llobregat.

Un cop reunits tots ens vam dirigir cap el cau, de metres ens anàvem explicant anècdotes que ens havien anat passat durant el dia. Algunes eren molt divertides i increïbles!

Amb tot això, ens vam equivocar i no dormíem a St. Feliu sinó a Esplugues! Vam agafar el tren camí el cau, i amb la capalina i ben tapats perquè va començar a ploure que hi havia bassals d’aigua molt grans. Arribem al cau ben mullats i ràpid sopem sota un porxo aixuplugats.

L’endemà el matí per sort va sortir el sol i els bassals es van anar assecant. Vam esmorzar per agafar energia i vam caminar fins a un parc molt bonic. Allà vam fer jocs i alguns els havien preparat els ràngers per tothom. Més endavant vam fer una activitat prèvia el compromís per campaments, ja que era l’excursió just la de abans. Va ser una dinàmica molt interessant, introspectiva i autocrítica tant pels ràngers com per nosaltres, els caps. En vam treure molt profit que per campaments el vam acabar de rodonir en el compromís.

Ja es feia tard, vam dinar i motxilles amunt per agafar el tren cap a Pl.Catalunya. Una excursió molt per explorar i descobrir el poble. Ja cansants ens vam despedir i fins el cau seguent!

(Fotos pendent de penjar)

 

Cau matinal CosmoCaixa (Ràngers i Noies Guia)

El 20 de Febrer va haver-hi cau matinal i els Ràngers i Noies Guia vam anar al CosmoCaixa!

Una mica dormits encara, però el entrar el museu de la ciència ens va despertar de cop. Abans d’anar a l’exposició prevista vàrem fer una visita i vam gaudir d’animals, plantes, éssers, geli altres experiments.

Tot seguit ens vam dirigir el pis de dalt per anar a veure l’exposició sobre drogues on vam veure diferents tipus, la seva procedència i els seus afectes. Vam passar per varies sales, en una havíem de endevinar qui del vídeo creiem que era la persona que prenia drogues, en una altre ens ensenyava l’evolució del cervell i les seves fases i d’altres més entretingudes on posaves les teves dades en una màquina i et deia les possibles drogues i afectes.

Al acabar l’exposició els Ràngers i Noies Guia van tenir una estona lliure per explorar el museu. I finalment vam tornar caminant al cau amb un sol esplèndid.

Fotos CosmoCaixa

 

 

 

 

Excursió Ribes de Freser (Ràngers i Noies Guia)

Ja han passat varis mesos des de la primera excursió de l’any.

Ens vam endinsar cap a la comarca del ripollès amb uns increïbles paisatges i un aire ben pur.

Arribats a Ribes de Freser vàrem emprendre l’excursió cap a Campelles. Un poble petit, acollidor i amb una natura esplèndida. Allà ens vam donar conte de que ens faltava alguna cosa, i què podia ser? La música! Una excursió ambientada en la música, per a donar-nos conte de les diferències i conèixer la música popular catalana i l’actual.

Dit això, vam posar els Ràngers  i Noies Guia a prova del seu talent musical. Cantant, escoltant i sobretot aprenent noves cançons.

Tot just havent escalfat la veu, agafem motxilles i continuem camí cap al refugi del Pla de Prats. Pel camí ens vam trobar poqueta neu. Cosa que ens va fer llàstima, ja que tots esperàvem fer ninots de neu i tot!

Ja casi es feia fosc quan vam arribar el refugi. Ens va agafar per sorpresa el fet que estigues ocupat! Ohhhhhh!  I què farem ara? Dormir fent bivac? No! I ara! Els caps vam trobar un alternativa, i es que un bon home del poble de Campelles ens va deixar una sala per dormir. Heus aquí, que vàrem haver de tornar al poble. Una mica casats, ens vam acomodar a la sala i vam sopar sopa amb els fantàstics termos que molts noies i noies van portar per a passar el fred.

L’endemà el matí vam continuar musicant les activitats, fins i tot un karaoke! Després vam jugar un partit de futbol nois i noies per agafar gana. En acabar ens vam posar la motxilla a l’esquena per tornar a Ribes de Freser i dinar.

Després d’haver gaudit d’uns paisatges magnífics, d’una natura ben fresca i unes cantades que vam anar assajant el tren tornant a Barcelona podem dir que va ser una excursió molt completa!

Fotos excursió

IMG_5856

 

 

 

Excursió a Vilafranca del Penedès (Castors i Llúdrigues)

La 4ª excursió ja arribava!!! Es comentava que seria un cap de setmana ple de pluges, fred, vent…i fins i tot neu! Però res, la força de Caudiver devia fer bufar vents i no
vam patir gaire mal temps.

Vam sortir de Plaça Catalunya, hi havien Llops i Daines també, però de seguida ens vàrem separar i cap al tren que a Vilafranca del Penedès hi falta gent! Un cop arribats, una tímida pluja ens va rebre, però no ens va aturar i en un tres i no res ja érem al fantàstic i enorme Cau de l’AEiG Pere II i Sta Mª de Foix que ens deixaven. A més a més tenia un parc amb moltes diversions just al davant.

Després d’instal·lar-nos vam recordar el que havíem deixar a mitges a l’últim cau, la visita d’un misteriós personatge que tenia el nostre Magdalinesi (pels despitats el Magdalinesi és el mineral meravellós que fa funcionar totes les coses bones de Caudiver), i que tot i voler tornar-nos-el ens feia complir tot un seguit de premisses, com les de demostrar la nostre confiança, coneixença..

Un cop dinats i després de fer una descoberta molt divertida de Vilafranca, amb debat inclòs de si estàvem a la comarca de “El Penedès” o de “l’Alt Penedès”, vàrem rebre per primer cop la visita del personatge que ens guardava el Magdalinesi…era la Lili!!! Una nova “persona” de Caudiver, quina il·lusió. Vestia de lila, amb ulleres i duia molta alegria a sobre. Ella ens va explicar que per tornar-nos el mineral estimat havíem de demostrar una última virtut, ensenyar-nos, demostrar-nos que era per nosaltres la felicitat.

Sembla que ho vam aconseguir perquè després de dormir, esmorzar, presenciar una altre cursa, sí, una altre (ens persegueixen!) i fer una excursió per un camí preciós ple de vinyes vam trobar una carta de la Lili, sempre tant vergonyosa ella, on ens tornava el Magdalinesi i ens desitjava sort i encerts pel llarg viatge que estem fent.
Per poc més vam tenir temps, recollir, dinar i cap a Barcelona altre cop. Seria bonic dir que vam arribar sans i estalvis, però no va ser del tot així, vaja, sort que tot es va quedar en un ensurt.

El viatge a Caudiver continua, cada cop som més, amb més força, il·lusió i ganes, SOM-HI!

Fotos de l’excursió.