Category Archives: Pioners i Caravel·les
Unitat de 14 a 17 anys
Pionel·les-Excursió a Montserrat
Aquest cap de setmana, 10 i 11 de Novembre, les Pionel·les vam anar a Montserrat. De bon matí, vam agafar l’autobús de Barcelona al Bruc, i un cop allà ja estàvem preparades per caminar.
Excursió Caldes de Montbui (Pioners i Caravel·les)
A les 9h a Fabra i Puig.
Vam agafar l’autobus, que va arribar una mica tard, però el vam tenir per nosaltres sols.
Un cop arribats a Caldes de Montbui, anem els locals de l’esplai a deixar les motxilles, agafem el dinar i roba d’abric i anem a fer una excursioneta. Varem tenir algun problema tècnic en trobar el camí correcte, però si més no, el final ens amb vam sortir. Una mica cansats varem dinar a dalt.
Després de dinar sen’s van presentar 4 Déus i Deesses, ens van dir que a Caldes de Montbui aquell cap de setmana es celebraba una convencció anual de Déus i Deesses, però….caminant mentre anàven a la convecció es van trobar sang!! Què pot haber passat? Vam demanar ajuda els Pioners i Caravel·les tant aixerits que són. Semblava que hi havia hagut un crim! Qui debia ser?
Tot seguit vam anat baixant cap a Caldes de Montbui, que se’ns feia foc.
Arribats els locals de l’esplai vam descansar una mica i berenar. Després vam jugar el “Pio-Cluedo-Catan”! On hanvíem de descobrir l’asessí mitjançant material que s’obtenir fent proves. El joc va ser tot un èxit!
Ja sen’s va fer tard i vam sopar. Després de estona lliure hem comprovat que els Pioners i Caravel·les els agrada molt la improvització del teatre jugant a un joc.
La vetllada vam fer una dinàmica en parelles, per tractar la confiança i coneixen-se entre els joves.
Vam anar a domir ben cançats i diumenge el matí els caps sen’s va acodir fer un Mannequin Challenge!
Ja seguidament vam dinar i agafem l’autobus camí a Barcelona.
Excursió Vilafranca del Penedès (Pioners i Caravel·les)
Deu de la matinada no esperava que acabarem
pels carrers de Vilafranca amb només mitja branca
Pioners i Caravel·les., caps liats.
Pioners i Caravel·les.
Doncs si, aquest cop els Pioners i Caravel·les quèiem perduts a la demarcació de BllGaP, a la capital de l’Alt Penedès; Vilafranca del Penedès.
Perquè anàvem a Vilafranca? Anàvem a menjar catànies? Potser volíem aprovar pressupostos? Potser anàvem a superar fites castelleres? No, cap d’aquestes coses, el que anàvem a fer era participar al “Oh Happy Caurnaval!”, un concurs per enfrontava a 4 (finalment 3) agrupacions (els Kambundu, els Bindonga, els Xamutu i els Liliapta) per decidir quina d’aquestes seria l’encarregada de realitzar l’acte central del Carnaval de Gobon (el más molon!). Un concurs molt serio, amb gent molt seria, presentadors molt serios, vestuaris molt serios, normes molt series i un merchandising que…. Un moment, preparant tot el concurs ens hem oblidat del merchandising! Calla, saps que farem, els hi direm aquests grups que es promocionin ells mateixos, a través de les xarxes socials (Whatsapp, Facebook i Instagram). En un inici no es posen d’acord en quina és la millor, estan dividits. Cada grup defensa una xarxa social i explica el perquè la que ells defensen és la més adequada per arribar a més gent a l’hora de fer merchandising, el debat es calenta i finalment ens adonem que realment no estem defensant la nostre xarxa social, simplement ens dediquem a ridiculitzar les altres xarxes socials per demostrar que la nostre serà millor pel fet de que les altres dos són pitjors.
Un cop dinats i instal·lats al cau on dormirem i una mica més conscients de que signifiquen les xarxes socials, els PiC’s de l’AEiG Pere II i Sta Mª de Foix (Vilafranca) ens convidem a fer uns jocs amb ells i fer germanor escolta. Roda de noms, el Pi, un Mocador una mica peculiar i finalment el joc estrella, el Salta foulards. Aprofitem per comentar que Lluïsos vam fer un molt bon paper, tot i així el nivell era molt alt. Ens acomiadem i esperem tornar-nos a trobar amb ells a la Jamborinada.
Amb tot aquest rebombori, els presentadors de l’”Oh Happy Carnaval!”tornen a aparèixer. No els hi ha agradat com s’ha fet reso del gran programa amb les xarxes socials, així és que tornaran a repetir-ho però d’una manera més tradicional, es donaran a conèixer entre els vilafranquins, així per entendre’ns amb llenguate de cau, direm que és una descoberta del poble.
Finalment, un cop cada grup ha acabat la descoberta, perdó, ja ha acabat de donar-se a conèixer, arriben els nervis, últims assajos, tothom es posa la roba més adequada i comença el concurs! Així en plan recordatori, el jurat, curiosament també són els presentadors del programa, valoraven vestuari, coreografia, adaptació de la cançó real, música escollida, posada en escena, maquillatge i la coordinació. Concurs molt igualat, els tres grups s’han preparat uns balls que “ho peten”. El jurat fa tres puntualitzacions a cada participant i es pren la nit per reflexionar qui es mereix ser el guanyador. Abans pro ens adonem que estem de Carnaval i ens falten mascares de caràcter festiu! Un i cada un de nosaltres en endinsem en el camí del lideratge personal, on al final en traurem la nostre mascara que ens definirà.
L’endemà sembla que se’ns ha enganxat el sac, ningú te pressa per despertar-se, sort en tenim del caps que són super responsable i desperten a tots els pioners. Ja és tard, així que lo millor serà netejar el cau (és un cau molt gran, hi havia molt a netejar) i anar a l’estació per agafar el tren que ens tornarà a casa. En lloc com a casa.
Ah per cert, els presentadors van tornar per donar-nos els resultats, som de cau i tal, però era un concurs molt serio i només pot haver-hi un guanyador, FELICITATS KAMBUNDU! (Si els voleu veure haureu de venir al Carnaval de Gobon, el más molon!)
Excursió Montserrat – Esparreguera (Pioners i Caravel·les)
5-6 de Novembre. Primera excursió de l’any. Amb només un parell de caus previs, els Caps de Pioners i Caravel•les encaravem la primera prova.
Reunions eternes buscant la ruta, el lloc, les dinàmiques més adequades “La podem fer d’aquesta manera!” “Jo crec que d’aquesta altre pot anar millor”.
Ens plantem el dissabte a Plaça Espanya, tots super puntuals, sort que vam quedar amb temps. Pujem al tren amb els Rangers. En al tren, els Pioners al seu “rollo”, comentant la setmana, els caps, acabant de repassar l’excursió, la volem perfecte.
Així que arribem al Aeri de Montserrat, ens posem a caminar. Els Pioners van a la seva, són un grup molt unit, els caps som els “estrangers”, però poc a poc, caminant, el grup es desfà, aquell que es queda enrera, l’altre que camina molt ràpid… És en aquest moment on els caps decidim entrar amb força i fer-nos un lloc en aquest grup tant maco.
A la única parada que fem, abans de començar les eternes escales, els caps ens disfraçem d’avis sords per culpa del Timbaler del Bruc (si, erem els caps disfressats). Els PiC’s ens ajudaran a recuperar l’oida buscant cap el Monestir al Mossèn Torrès.
Arribats a dalt al Monestir, poc temps tenim de gaudir d’aquest màgic indret emblemàtic de Catalunya que ja ens posem a caminar dirrecció Esparraguera.
La baixada és màxim més fàcil que la pujada, això ho sap tothom!
Parada per dinar i altre cop a caminar. Els caps fem veure que ens perdem, anant a una direcció incorrecte, treiem el mapa per mirar bé si estem anant a Esparraguera o a ves a saber tu on (sempre de broma eh). Girem com aquell qui no vol la cosa, i ara si, direcció Esparreguera!
Aquesta segona part del camí no es tant maca, però si més no, no hi han pujades!
Aconseguim arribar a l’esplai d’Esparreguera just al moment que comença a ploure. Els caps ho teniem super calculat. Quins bons caps.
Tarda per descansar. Fem alguna activitat més tranquil·la, reflexió i autocrítica. Per després de sopar teniem pensada una altre activitat, però els Pioners es “flipen” amb un joc de improvitzacions teatrals. Ens ho mirem, per que realment ho fan molt bé, entra improvització i improvització sens tanquen el ulls i caiem adormits.
L’endemà al matí ja no plou, de fet fa un bon sol. 4 jocs més dinàmics per no pensar gaire ens ajudaràn a treure-ns les últimes lleganyes.
Decidim acabar passant el dia més tranquils, passejant per el poble, que resulta que fan castells. Però abans d’agafar el bus que ens tornarà, fem una última activitat, recuperem les fotos que havien fet els pioners per grups a l’últim cau i en fem una valoració. Arribem a la conclusió que a Barcelona hi ha de tot, felicitat, abús de poder, perfecció, companyeris-me, immigració, etc
Que cansat, i si pillem el bus i tallem el rollo?
FINS LA PRÒXIMA!
Att: Diari d’un cap de PiC’s
Excursió de Passos ’16 – Premià de Mar
8-9 d’Octubre, Premià de Mar.
Ens trobem a Pl. Catalunya, aquell dissabte vam poder dormir una mica més. Així doncs tot l’Agrupament ja hi som i agafem el tren cap al nostre destí.
Arribats a la casa de colònies, cada unitat va fer un pòster que representes la seva unitat i amb el seu color corresponent. Després vam dinar conjuntament amb germanor.
A la tarda comença l’eix. Ens remuntem el 1957, l’any que el nostre cau es va fundar. On l’escoltisme era molt diferent que ara, per exemple; els nens i nenes anaven separats, el pentinat, la roda, el símbol escolta i el lema de cada unitat.
Ens ve a visitar Baden Powell per fundar un nou Agrupament, és llavors quan primer veiem que nens i nens no veiem per que separar-los. Mica en mica anem avançant cap el present i ens desprenem de allò que ens distingia del passat. Seguidament ens vam separar en sis grups tot l’Agrupament i varem fer diverses activitats típiques o representatives de l’escoltisme, on, si la passaven obtenien espelmes que més endavant vam veure.
Al vespre ja ben sopats, vam veure el pastís del cau. Però faltaven espelmes!! Que no fem 60 anys? Doncs a buscar la resta! Així doncs varem buscar espelmes i espelmes fins casi tenir complert el pastís. Només ens en faltaven 6.
L’endemà al matí, arriben les famílies i comença l’esperada cerimònia dels passos. Primer de tot els infants van passant cap a una unitat més gran, començant pels infants nous de castors fins a caps. Així per cada any que passava d’unitat anava guanyant una espelma més. Un total de 6, les que ens faltaven per arribar a 60! Ja tenim el pastís complert!
Un cop tots els nens i nenes ja han passat d’unitat tota la tria de caps. Quin cap em tocarà? Serà aquell tan guay o l’altre que em té mania i m’esbronca? Seguidament els caps van sortir varies vegades, tot i que va costar en fer equips de caps finalment van sortir i van anar amb les unitats corresponents. Però no s’acaba aquí. Hi havia caps i quel·les que ens van deixar, persones que portaven molts anys com infants i com a caps. Persones que han deixat la seva marca al cau, el seu esforç, la seva opinió, persones que mai oblidarem. Gràcies per tot els que ens heu donat i heu donat al cau!
Cau de Carnaval’16
El passat 6 de febre, vam celebrar el Carnestoltes, el CAUrnaval. És d’aquelles dates que no fallen mai al Cau, per què ens encanta la disbauxa, ens encanta disfressar-nos, i al Carnaval tot si val. Així que l’Agrupament, una vegada més, participà al Carnaval que organitza la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia.
Aquesta vegada el tema triat va ser “El Cinema”, així és que el cau vam decidir disfresar-nos de pel·lícula, però no una qualsevol, no no, sinó que vam decidir anar de Monstres S.A., les disfresses havien de ser relacionaes amb aquesta película d’animació, així va ser que els Castors i Llúdrigues van decidir anar de Boo, els Llops i Daines de Mike Wazowski, els Ràngers i Noies Guia de Portes màgiques, els Pioners i Caravel·les de… bé, ells anaven de monstres, nens, una mica de tot, freestyle.
Vam començar la rua a Plaça Virreina, tot seguit vam anar a Plaça Diamant, on vam representar la Haka del Cau que haviem preparat abans.
La rua va seguir per diverses places de la Vila, on en cada una d’elles cada entitat feia la representació que havien preparat, fins acabar altre cop a Plaça Virreina. Allà ens esperava el bernear que ens havien preparat els TRUC de cada entitat. Mmmmm xocolata desfeta i brotxetes de fruita. Per llepar-se’n els dits.
Finalment, un CAUrnaval entretingut.
Campaments de Nadal – Memòries d’un fuet (Pioners i Caravel·les)
Estimats vilatans i estimades vilatanes,
Escric per acomiadar-me de tots i totes vosaltres, per fi he agafat forces per combatre la “modernitis” que ha arribat recentment a la Vila de Gràcia. Per a aquelles persones que no sapigueu del que parlo aquí us explico la meva història:
Sempre he tingut un públic molt fidel, ja que com a fuet cent per cent gracienc, sempre m’han considerat un aliment deliciós, gustos, amb una textura agradable… i fins i tot, sexy. Jo ja veia que el meu futur estava ennuvolat, ja que molts dels comerços de tota la vida, van passar a ser woks, kebabs…, els infants ja no podien jugar amb les mateixes facilitats a les places, cada vegada hi havia menys bancs al carrer, més construcció de hostels i pisos turístics, i les magdalenes van passar a dir-se cupcakes. Vaja, que la “modernitis” estava envaint lentament i subtilment el nostre barri.
La meva casa era Queviures Plaça del Sol, tothom que volgués em podia trobar a totes les hores laborals del comerç. Resulta que a totes les històries sempre hi ha un però, i aquí evidentment també n’hi ha, Queviures Plaça del Sol va passar a ser “Sun Square Take Away”. En veure això vaig decidir fugir i demanar ajuda, i aquí va ser quan vaig a anar a buscar els Pioners i les Caravel·les de l’A.E Lluïsos de Gràcia. Els vaig triar ja que m’havien parlat sobre els valors que tenien, el seu esperit crític i la seva voluntat d’ajudar i transformar el món. La unitat va passar a formar part de les diverses associacions veïnals del districte, Gràcia Nova, Vallcarca, Salut i Vila.
Van organitzar l’Assemblea Constituent de les Associacions de Gràcia, la van realitzar a l’Ermita de Sant Joan, prop de Montblanc. Va durar tres dies, van tenir debat de les diverses necessitats que hi ha al districte actualment i van proposar maneres de com ajudar-me. I el que em va semblar més bonic de tot és que van fer activitats per agafar confiança i fomentar la cohesió, i per acabar van fer unes dansetes per celebrar el simple fet d’estar junts i amb una gran companyia.
Al veure la màgia i la dedicació de la unitat, i al veure que a Gràcia hi ha voluntat de mantenir el seu esperit autèntic, he decidit tornar a la Vila i lluitar pel que m’estimo conjuntament amb tot el teixit del barri.
No oblidaré el que han fet els Pioners i les Caravel·les,
Gràcies,
El vostre amic Fuet, cent per cent gracienc.
Cau de Nadal’15
Últim cau! Ohhh!
Però s’acosten les vacances! Ueee! Tot i que….amb el canvi climàtic fa més calor de lo normal, això fa que anem amb banyador, tovallola, gorra , xancletes, ulleres de sol, etc.
Iniciem fent grups barrejant-nos totes les unitats per diverses places de la vila de gràcia.Tots enlluernats i suats vam veure quins són els plats típics Nadalencs; després per grups vam preguntar a la gent: “Què desapareixeria del nostre Nadal amb el canvi climàtic”? Respostes molt interessants van sortir! Seguidament els infants i joves van preguntar a la gent del carrer Nadales i després les van cantar.
Un cop finalitzades totes les activitats vam tornar a Lluïsos, però…..on està el TIÓ??!! Vam trucar a “Mudances cargol, el seu Nadal on vol” i ens van portar el tió de seguida. Amb la col·laboració d’alguns pares i mares el vam cagar i ens va regalar un fanàtics turons i melindros per sucar a la xocolata! Eip! Que no s’acaben aquí els regals! Sembla que hi havia la lletra d’una cançó a lo “cau”, on finalment la vam cantar tots junts.
Després de la bona cantata anem a berenar el que ens ha cagat el tió. Una xocolata fet pels Truc amb uns exquisits melindros.
Bon Nadal i Bones Festes!
Excursió de Passos – Canyelles (El Pinar)
Dissabte 3 d’Octubre. 9:00h del matí.
Tot l’agrupament estàvem citats a sota el rellotge de Pl. Catalunya. Estava apunt de començar l’excursió més importants de l’any, aquella que quan la recordes tant et fa somriure com que et fa plorar, aquella en que els nens i nenes més grans de les seves unitats els hi toca seguir creixent i fan els “passos” cap a la nova unitat, aquell en que es dona la benvinguda als nous nenes i també els nous caps, però també es aquella en que s’acomiaden aquells que marxen, companys de tota la vida.
Però bé, estàvem a dissabte, encara quedava molta excursió per endavant. Amb la màxima puntualitat de sempre, vam fer camí cap a Vilafranca del Penedès. Un cop allà, castors, llúdrigues, llops i daines, es vam separar per anar a buscar el bus que ens deixaria davant de la casa de colònies: El Pinar. En canvi, els més grans del cau, ràngers i noies guies, pioners i caravel·les i els truc, van lligar-se bé les xiruques per començar a caminar cap a Canyelles, riu amunt.
Un cop arribats, instal·lats a la casa i amb la panxa plena, era moment de començar la gran festa. En els caps ens havien dit que aquesta setmana Lluïsos es mudava, i nosaltres ven preparats per l’ocasió així ho vam fer. Barrets de copa, corbata, camisa, americana… Tots ben vestits! Però inesperadament van arribar 4 operaris de Mudances Cargol (LA SEVA CASA ON VOL!), pel que sembla no havíem de mudar de roba, sinó de Caus!
Vam estar tota la tarda escollint i encaixant tot allò que volíem als nous Lluïsos, els nostres caus. Felicitat, alegria, motivació, amics, el foulard… Quina feinada! Ens vam allargar fins arribada la nit. Una petita pausa per sopar i altre cop a acabar la mudança. Aquesta vegada vam haver de corre, uns estranys volien interferir en el trasllat, però una vegada més vam sortir-ne victoriosos. Cansats, tots a dormir.
Encara no sortia el sol que ja ens havíem d’aixecar del llit, sempre hi ha qui intenta allargar uns minuts més el son, però hi havia molt a fer: motxilles, recollir i netejar la casa, rebre el pares i mares i preparar l’espai dels passos.
Un cop ja hi érem tots; comencem.
Entrada al cau als nous Castors i Llúdrigues. Castors i Llúdrigues de segon any, cap a Llops i Daines, Llops i Daines de tercer any, cap a Ràngers i Noies Guies, Ràngers i Noies Guies de tercer any, cap a Pioners i Caravel·les, Pioners i Caravel·les de tercer any, cap a Truc, Truc de segon any, passen a ser caps.
Els caps amb tot el trasllat ens hem oblidat de fer els equips de caps d’unitat! Improvisem unes petites proves, i que surtin els equips. Un cop els tenim tots, ens repartim per les nostres noves unitats amb les camises ja posades. Però ens en adonem que falten uns quants que no es dirigeixen a cap unitat. Ells s’acomiaden. Ens diuen les seves ultimes paraules, agraeixen de tot cor haver pogut formar part del projecte del cau. Cauen les primeres llàgrimes.
Ignasi, Martí, Lara, Pati, Piro, Mariona i Ruze, de veritat, mil gràcies per haver sigut caps, per haver entrar al cau. Allà on aneu, allà on estigueu, sempre amb al foulard i amb al cau al cor. Mai és tard per entrar al cau, però sempre sembla d’hora per marxar-ne.
Un cop tot ja esta més relaxat, les noves unitats dinen amb els seus nous caps. Es poden observar els bons cuiners i cuineres que hi han a l’agrupament. Fem”L’hora dels adéus”, i ens carreguem les motxilles per tornar a casa.
I així es van acabar, uns Passos que tots recordarem. Una gran excursió.
A.E. Lluïsos de Gràcia 